Tornem un any més al Salone del Mobile

 

Amb motiu de la Setmana del Disseny de Milà, Mobles 114 torna un any més a la ciutat italiana a presentar les seves últimes novetats.

 

 

El 60 aniversari del Salone del Mobile es durà a terme del 7 al 12 de juny al recinte firal Fiera Milà Rho, i serà durant aquestes dates quan Mobles 114 exposi les últimes incorporacions al catàleg de la marca. Et convidem a visitar-nos al Hall 10 D 05!

 

 

A més, dins del marc del FuoriSalone, Mobles 114 participa al costat d’altres marques i editores nacionals en la instal·lació “Inspired in Barcelona: A Gathering Place”, promoguda per Barcelona Centre de Disseny (BCD) i comissariada pel dissenyador Martín Azúa.

Casa Les Punxes x Cloudworks, un nou coworking al cor de Barcelona

 

Al número 420 de l’Avinguda Diagonal, just entre els carrers Rosselló i Bruc, s’alça la imponent Casa de les Punxes, un dels monuments més emblemàtics i particulars del modernisme barceloní. Recentment adaptada per Cloudworks com a espai de coworking, ens endinsem al seu interior per descobrir-hi una cafeteria-restaurant elegant, eclèctica i acollidora, llesta per allotjar qualsevol vianant que busqui un lloc dinàmic i inclusiu per gaudir d’un deliciós cafè.

 

 

Situada a la frontera entre el barri de Gràcia, dinàmic i vibrant, i l’Eixample, primorós i estructurat, la Casa Terradas es va construir el 1905 com un castell medieval amb ànim de dotar l’obra de l’arquitecte modernista Puig i Cadafalch d’un matís gòtic. Es podria dir que aquest és precisament el tret més definitori de la Casa dels Punxes: l’eterna dicotomia entre el nou i el vell, el contemporani i el clàssic, el bàsic i el refinat.

 

El projecte de Cloudworks es divideix en tres espais ben definits per poder compaginar la feina i el descans. El lobby, on s’han incorporat peces de Mobles114, està situat a peu de carrer i és obert al públic; qualsevol persona és benvinguda per prendre-hi un cafè o gaudir d’un saborós menú.

 

 

 

La decoració modernista, pròpia dels orígens de l’edifici, casa a la perfecció amb la inspiració industrial de la cadira Tube, dissenyada per Eugeni Quitllet, de formes arrodonides, resistent i adaptable, que ens retrotreu a la Barcelona de principis de segle, i amb el tamboret Nuta Colors, dissenyat per Lluís Pau, caracteritzat pel racionalisme i el minimalisme propis de la Bauhaus, l’atemporalitat i l’acabat d’orfebre de la qual reforcen la visió holística del lobby. D’altra banda, el penjador Forc, dissenyat per Lagranja Design, ens delecta amb el seu disseny amable i la claredat d’unes formes suaus. Tallat en fusta de faig, pràctic i funcional, aquest estilitzat penjador encaixa perfectament en la fusió entre el clàssic i el contemporani.

 

 

 

La zona de coworking està situada al primer pis, just damunt del lobby, a l’espai conegut com l’office, que consta de 74 llocs de treball còmodes i agradables. No obstant això, per gaudir de l’entorn més espectacular d’aquest edifici emblemàtic cal continuar pujant una mica més, fins al terrat. A dalt, tot es veu des d’una altra perspectiva, a l’abric de les famoses sis punxes que donen nom a la Casa Terradas. El Cloud és un espai destinat a la relaxació i la contemplació que ofereix cinc lluminoses sales de reunions i un espai cantina on podràs menjar i conversar. El mobiliari de la terrassa està compost íntegrament per la col·lecció Tube. A més de les cadires, Eugeni Quitllet ens sorprèn amb la taula auxiliar Tube, perfecta tant per a interior com per a exterior per la seva construcció en alumini. Assegut al punt més alt de la Casa dels Punxes i amb Barcelona als peus, els dilluns al matí tenen un efecte extremadament plaent.

Imatges: Meritxell Arjalaguer

 

Un retrat de l’il·lustrador Pol Montserrat per mitjà de la seva col·laboració amb Mobles 114

Des de la primera pinzellada fins a la publicació de la il·lustració ja finalitzada, en Pol Montserrat treballa dins d’un procés intencionadament experimental i amb cada encàrrec dona forma a imatges fluides i siluetes familiars mitjançant la tinta xinesa o el guaix. Des del seu estudi de Barcelona, aquest artista, que ha acompanyat durant diverses edicions els catàlegs de Mobles 114, il·lustra escenes ordinàries carregades de minimalisme i bellesa.

 

 

 

 

 

A partir d’aquella primera col·laboració es crea un nexe que torna a transformar-se en una sèrie d’il·lustracions per al catàleg Classics, en les quals la butaca Catalana, la taula Jujol, la làmpada Fil o el cendrer Copenhagen s’omplen de color gràcies als traços fluids i conceptuals de l’artista; unes imatges diluïdes i pròximes que conviden a l’espectador a fer seus els dissenys. 

 

PEY Table System

 

L’última col·laboració entre en Pol i Mobles 114 ha estat una animació per a l’opening del vídeo de la col·lecció de taules PEY. Amb aquesta creació, en Pol converteix una escena neutra en una acollidora llar a base de les seves característiques pinzellades i també intervé en el vídeo exemplificant alguna de les funcionalitats pròpies del conjunt de taules per a espais de treball o home office. 

 

L’obra d’en Pol Montserrat, amb tan sols uns moviments ràpids de pinzell, ens porta de manera onírica a l’honestedat i senzillesa que Mobles 114 cerca també en cadascun dels seus dissenys.

 

 

Vídeo: Marc Mitjà i Laura Galofré

Il·lustracions: Pol Montserrat

El “Nou” Mas Vell, un indret eclèctic on el vell s’uneix amb el nou.

Més que el clàssic restaurant de menjar tradicional català, el “Nou” Mas Vell és un lloc que desprèn creativitat i on s’hi viuen moltes experiències constantment. Com que també disposa de cerveseria, pub, un espai de coworking i una zona per celebrar esdeveniments, les persones que estan darrere del projecte asseguren que es tracta d’un estil de vida. No només elaboren la seva pròpia cervesa, sinó que esdevé un lloc de creació d’idees i d’energia creativa.

Ubicat en una antiga masia del segle XIV amb vistes al mar a la zona del Masnou (Barcelona), aquest meravellós edifici va ser reformat posteriorment per l’arquitecte modernista Bonaventura Bassegoda en el complex del Casino durant els primers anys del segle XX. L’edifici es va restaurar conservant-ne la impressionant façana i altres elements icònics d’estil gòtic que es mesclen amb certs aires mediterranis corresponents a la seva ubicació costanera.

 

L’actual projecte de l’arquitecte, Stefano Colli incorpora peces de Mobles114 tant a l’interior com al pati. La cadira i la taula Tube, dissenyades per Eugeni Quitllet, tenen un estil distintiu que evoca al passat industrial de Barcelona i que funciona perfectament a la zona exterior, mentre que el metall del tamboret Nuta i de la taula Oxi Bistrot recorden les superfícies dels tancs de fabricació de cervesa adjacents a l’interior del restaurant. Colli, també incorpora a les zones de coworking la col·lecció formada per les cadires i la taula Gràcia Wood.

 

 

 

La identitat gràfica del “Nou” Mas Vell l’ha dissenyat Ingrid Picanyol Studio en paral·lel amb el projecte de Stefano Colli complementant-se mútuament. Aquestes intervencions s’entenen com un homenatge al llegat icònic del Mas Vell, respectant la disposició arquitectònica original, rescatant elements del passat i afegint-ne d’altres que hi podrien haver sigut en el seu dia.

 

 

Imatges: Leo Garcia Méndez

André Ricard, el disseny invisible

Mobles114 coprodueix el documental ‘André Ricard, el disseny invisible’, dirigit pel cineasta Poldo Pomés, amb guió del periodista Xavier Mas de Xaxàs. En aquest, en el transcurs de més de 56 minuts, es repassa la vida i obra d’un dels primers dissenyadors de producte nacional. Un pioner que, des de l’honestedat, ha treballat desenvolupant productes per fer-nos la vida més fàcil i agradable.

 

André Ricard (Barcelona, 1929) és considerat, junt amb Miguel Milà, un dels pares del disseny industrial català. Des de petit va sentir la necessitat d’analitzar la forma i la funció dels objectes que l’envoltaven. Aquella primerenca afició va ser la que el va portar a estudiar a l’Academia del Warnia Zaraszescka, artista polonès que li va inculcar l’ensenyament de la Bauhaus, a freqüentar el Regne Unit mentre se celebrava el Festival of Britain, o a admirar el treball de Raymond Loewy.

Amb el disseny com a bandera, Ricard va treballar per visibilitzar i enaltir una professió, en la que a l’Espanya dels cinquanta, era totalment desconeguda. També ho va fer traçant connexions entre els dissenyadors nacionals i els seus homònims europeus o nord-americans. Participant activament a l’ADI-FAD (Foment de les Arts i el Disseny) fins a convertir-lo en l’organització que coneixem avui en dia.

 

Bellesa estètica com a conseqüència de la funcionalitat

 

Des de l’inici de la seva col·laboració amb l’empresa de fragàncies Puig, dissenyant el packaging dels seus perfums, L’André Ricard ha concebut algun dels dissenys més recurrents de la nostra vida quotidiana. Des de les ampolles de detergent Norit fins a les pinces Orion, passant pels icònics cendrers Copenhaguen 1966 o les pinces Tong 1964, tots dos reeditats per Mobles114 i que formen part de la col·lecció “Classic Collection”.

 

 

BodeGon: Un bar-restaurant indispensable a Bordeus

A la zona de la Victoire, en ple cor de la capital mundial del vi, hi ha BodeGon, n modern bistrot amb una àmplia terrassa que és l’escenari de nombroses seqüències urbanes en una ciutat en la qual conflueix un estil eminentment clàssic, però on també batega un gran sentit de modernitat i frescor. 

Mobles114 ha col·laborat amb Benayoun Architectes aportant el mobiliari d’exterior de la col·lecció Tube per a aquest bar-restaurant. La premisa era contribuir a crear un espai agradable i distès, especialment concebut per fomentar les trobades socials i crear una atmosfera informal. 

Situat en plena Place de la Victoire, enfront de la triomfal Porte d’Aquitaine, BodeGon destaca pel seu aspecte dinàmic i ple de vida en una zona eminentment urbana, transitada pels tramvies i on conflueixen els ciclistes i també hi desfilen els estudiants.

El punt sorprenent del projecte és la incorporació d’un element visualment interessant que contrasta amb l’arquitectura clàssica de l’entorn, fet que ens recorda a l’estil Haussmannian típicament parisenc.

Les peces de la col·lecció Tube dissenyades per Eugeni Quitllet, s’ajusten a la perfecció a la terrassa d’aquest bar tan emblemàtic gràcies a la seva adaptabilitat a diferents entorns d’exterior i fins i tot interior. A més, són una solució perfecta per a l’hostaleria. Gràcies a la conjunció de l’alumini i el polipropilè que conforma el seient, les peces de la sèrie Tube són lleugeres, resistents, apilables i de fàcil manteniment.

El més característic del seu disseny i on recau tota l’atenció és el tub continu d’alumini, que li confereix un gran dinamisme i atractiu visual sense restar lleugeresa a l’aspecte. Recolzada sobre tres potes que permeten emmagatzemar-la amb facilitat, la taula Tube també manté aquesta essència de suaus línies corbes i aporta un sentit de continuïtat al projecte.

Imatges: Meritxell Arjalaguer

Distribuïdor del producte: Agora Mobilier

La casa-estudi d’Isern Serra i Valeria Vasi a Barcelona

La parella formada pel dissenyador d’interiors Isern Serra i l’artista Valeria Vasi ha comptat amb Mobles114 en crear la seva llar a Barcelona, un espai serè on regnen el minimalisme i el caràcter Mediterrani.

L’habitatge de 120 ​m² d’aquesta parella de creadors, situat en un antic edifici d’oficines dels anys 50 en el barri del Clot, és també l’estudi de la Valeria Vasi. En totes les seves habitacions predomina un ambient relaxat i casual, ja que ha estat concebuda com un espai diàfan banyat de llum on poder viure, crear i gaudir en companyia.

La parella tenia clar que volia crear un espai obert que facilités la comunicació i afavorís l’aspecte social. És per això que van decidir optar per espais amplis on la cuina, el menjador i el saló es fundin en una sola estada que s’orienta cap als amplis finestrals, rebent de ple la llum del sol del migdia.

De línies clares i amb abundant llum natural, la cuina es compon d’una gran illa central d’obra amb un sobre de fusta de freixe on es troben la pica i els focs, incloent l’extractor que queda integrat en la placa d’inducció, ometent la campana i afavorint així la continuïtat entre cuina, menjador i saló.

Aquesta illa adquireix un gran protagonisme i és un espai clau a l’hora d’articular la cuina i el menjador. El polifacètic tamboret Nuta s’adapta a la perfecció a aquesta configuració gràcies a les seves línies senzilles i funcionals. Aquest disseny de Lluís Pau destaca per les seves formes lleugeres i equilibrades, que ho fan especialment idoni per a l’hostaleria, espais d’exterior, així com interiors de tota índole, ja que s’integra perfectament en estils que van des del clàssic al contemporani gràcies a la seva sobrietat formal. Degut al seu caràcter elegant alhora que funcional, Nuta ha rebut diversos reconeixements de disseny, com la Selecció Premi Delta ADI-FAD 1990.

A més, el tamboret Nuta és un disseny lleuger, estable i durador, i es troba disponible en diverses altures, acabats i colors, de manera que resulta encara més fàcil adaptar-lo a l’ús i a les característiques de l’ambient.

A casa de l’Isern Serra i la Valeria Vasi, el tamboret Nuta de Lluís Pau per a Mobles114 s’integra de manera excepcional dins d’un espai càlid i minimalista però amb elements que aporten una nota personal, com són les obres de la pròpia artista, pintures realitzades per la seva àvia i objectes adquirits per la parella en diferents viatges realitzats junts.

Imatges: Salva López

DANESA, una elecció segura, una peça essencial

Tal com revela el seu propi nom, la butaca Danesa de Mobles114 és una peça d’allò més acollidora; inspirada per l’elegància i la senzillesa del disseny típicament escandinau.

Creada pels dissenyadors industrials JM MassanaJM Tremoleda, Danesa és un seient altament confortable, de línies pures però generoses, que conviden a ser gaudides a través de la lectura o una conversa distesa.

Realitzada amb materials resistents i d’alta qualitat, aquesta és una peça infal·lible que s’adapta a qualsevol ambient, tant en espais públics (hotels, restauració, showrooms…) com en l’àmbit domèstic o en estances més privades.

Un disseny millorat

El seu disseny fa evident que la funció condiciona la forma. Aquesta butaca disposa d’un respatller format per dues parts diferenciades: un coixí en el respatller que proporciona un confort únic, ja que incorpora uns imants que permeten regular-ne l’alçada; i un respatller que per la seva amplitud i la qualitat del seu entapissat proporciona una comoditat excepcional. Aquests dos elements permeten adaptar-se a cada persona i a cada manera de seure durant períodes perllongats de temps.

L’estructura de la butaca està realitzada amb fusta massissa de roure envernissat, un material noble i càlid que rep a la perfecció la tapisseria tèxtil de la marca danesa Gabriel, disponible en una àmplia gamma cromàtica de tons rics, càlids i neutres.

La butaca Danesa és una peça altament versàtil, de disseny atemporal i elegant amb clares reminiscències de l’estil nòrdic modern que encaixa fàcilment en entorns actuals; aporta una nota càlida i elegant a la qual vegada que convida a gaudir del seu gran confort gràcies al sistema del seu suport.

Imatges: Meritxell Arjalaguer

Feliç any nou 2022

I ja està! Aquest any tan intens va arribant a la seva fi, nosaltres celebrem un 2022 amb aquesta delicada abstracció creada per Júlia Esqué per a Mobles114.

L’obra de la dissenyadora barcelonina és de tot menys fàcil de definir; sempre suggeridora i captivadora. En la seva pràctica sempre mostra la seva afició per tots els materials i solucions disponibles per a explorar.

Sempre movent-se entre l’àmbit conceptual i l’aspecte més funcional del disseny, el seu treball aprofundeix en un ampli ventall d’àrees de recerca, des de l’ergonomia fins a les textures, com demostra en alguns dels seus dissenys de mobiliari.

Des del seu estudi a Barcelona, la dissenyadora s’interessa per la relació entre els objectes i els seus últims usuaris: nosaltres, les persones. D’altra banda, s’ha dedicat a l’estudi del color i l’experimentació amb estampats en els seus últims treballs.

És simplement això, aquesta habilitat per a fluir; per a estar oberts a qualsevol mena de projecte apassionant que el futur pugui portar amb ell que ens fa sentir-nos tan optimistes de cara a aquest any que entra.

Des de Mobles114, volem desitjar-te un feliç Any Nou.

El Pavelló de la República

El racionalisme arquitectònic de Sert, les emotives teles de Miró o Picasso i la calidesa feta mobiliari de Torres Clavé van servir com a mitjà de propaganda política i van establir les bases d’un moviment modern que va aconseguir reconeixement a l’exili.

L’Exposició Universal de París va durar un breu període de temps: es va inaugurar el 25 de maig de 1937 i es va clausurar el 25 de novembre d’aquell mateix any. Dins d’aquell espai diàfan, es va respirar per un segon una escultural calma davant l’imminent caos que vivia Europa.

El pavelló de 1937

La tardor del 1936, en ple esclat de la Guerra Civil, el govern de la Segona República va considerar indispensable participar en l’Exposició Universal de París, a causa de l’enorme potencial de propaganda que tenia aquest esdeveniment. D’aquesta manera podria posar Espanya com un referent respecte a l’art, arquitectura i disseny.

A la Plaça del Trocadéro, als peus de la Torre Eiffel, el 27 de febrer del 1937 es posava la primera pedra del que es convertiria en tota una icona arquitectònica i un símbol del moviment modern espanyol: el Pavelló de la República, obra de Josep Lluís Sert i Luis Lacasa. El pavelló, comissariat pel filòsof José Gaos, tenia dos signants: d’una banda Josep Lluís Sert, un destacat deixeble de Le Corbusier i fundador del GATCPAC (Grup d’Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l’Arquitectura Contemporània), i per l’altre Lluís Lacasa, membre del Partit Comunista i impulsor de l’Aliança d’Intel·lectuals Antifeixistes per a la Defensa de la Cultura.

Si bé Lacasa era afí a l’arquitectura regionalista, Sert s’emmarcava en el racionalisme. A causa dels curts terminis de què es disposava per construir el pavelló, la idea de Lacasa, basada en la construcció amb maó, va ser rebutjada en favor de la proposta de Sert, que partia d’una construcció “en sec” mitjançant mòduls prefabricats. A més, per si fossin poques les limitacions de temps i inversió, el pla de construcció es va haver d’adaptar a un terreny irregular amb pendent i amb l’obligació de respectar els arbres existents.

Aquell edifici de 1.400 metres quadrats amb planta lliure, concebut pels arquitectes com un contenidor buit, es va erigir com un símbol d’innovació i talent i va acollir el treball dels artistes i intel·lectuals més destacats d’aquella Espanya. Els escriptors Max Aub i José Bergamín, el cartellista i fotomontador Josep Renau, el cineasta Luis Buñuel, els escultors Alberto Sánchez i Julio González, els pintors Hernando Viñes, Joan Miró i Pablo Picasso i l’arquitecte Josep Torres Clavé, amb una mostra del seu depurat mobiliari, van donar forma, imatges i paraules al que passava a Espanya.

Si bé des del primer moment l’organització de l’esdeveniment va demanar a Picasso que hi col·laborés, fet que en garantiria l’èxit i la repercussió pública, l’artista en va acabar alentint la inauguració. El Guernica, considerat després com la gran icona de la pintura espanyola del segle XX, tenia al pavelló un lloc clau. Situada en una de les parets del pati, a la planta lliure, Sert i Lacasa havien disposat les columnes que apuntalaven l’edifici de tal manera que res impedís veure la totalitat del quadre.

A la part central del pati també hi havia la Font de Mercuri, obra d’Alexandre Calder, l’únic artista estranger que participava en el pavelló. A la mateixa zona, i coberta amb una lona que feia la funció d’auditori, hi havia diverses butaques de fusta amb suport de corda dissenyades el 1934 per Josep Torres Clavé i que actualment produïm a Mobles114.

L’edifici actual

Amb motiu dels Jocs Olímpics del 1992, l’Ajuntament de Barcelona va encarregar als arquitectes Antoni Ubach, Miquel Espinet i Juan Miguel Hernández León la realització d’una rèplica del pavelló. Aquesta construcció, que respecta el projecte original, està situada al barri barceloní de Vall d’Hebron. Actualment és la seu del CRAI, un dels arxius-biblioteca més importants del món sobre la Segona República, la Guerra Civil, l’exili, el franquisme i la transició espanyola.

La butaca Torres Clavé

Com un petit homenatge al llegat de l’arquitecte i dissenyador Josep Torres Clavé, i a aquest disseny que porta anys acompanyant-nos i formant part del nostre catàleg de Clàssics, la fotògrafa Jara Varela recull en aquesta col·lecció la bellesa de la butaca inspirada en els “cadirats” populars eivissencs en diferents racons del pavelló, tal com segurament la van veure els visitants el 1937.

Torres Clavé, cofundador juntament amb Antoni Bonet del MIDVA (Mobles i Decoració per a la Vivenda Actual), dominava la cerca del confort, fet que es fa palesa en aquest disseny que combina la devoció per l’artesania amb un exercici racional d’ergonomia i proporcions.

Imatges: Jara Varela

Teixidors equipa les seves oficines i espais polivalents de la mà de Stefano Colli i Mobles 114

Després de tres dècades d’història i gran èxit comercial en el sector tèxtil, la marca catalana segueix apostant pel compromís social. Més d’una trentena de persones amb diversitat funcional treballen en els telers manuals, produint peces úniques a un entorn on es respira cura i afecte pel treball artesanal de qualitat. A aquesta iniciativa social també s’hi ha sumat disseny i matèries primeres naturals, apostant per la sostenibilitat.

Reformat prèviament per la cooperativa d’arquitectura arqbag, aquest edifici modernista projectat l’any 1916 destaca una altra vegada per la labor d’equipament de les oficines i espais polivalents en mans de l’arquitecte i interiorista Stefano Colli i Mobles 114.

Colli defensa que el disseny i l’arquitectura poden “transformar i millorar les petites coses, els espais, els llocs, a les persones i els seus hàbits”. Aquest fet es reflecteix a la perfecció en el local de Teixidors a Terrassa, on els seus espais diàfans reben amb gust els dissenys funcionals de Mobles 114.

L’interiorisme és també, segons Colli, una forma més de comunicar, el qual es posa de manifest en la seva selecció de mobiliari pels interiors de Teixidors. Les cadires Tube, amb esperit industrial i línies relaxades, encaixen perfectament en tots els ambients gràcies a la seva versatilitat. Amb un cos sòlid de línies pures, la taula Pey protagonitza els espais de les oficines, on també trobem el funcional sistema d’emmagatzematge Tria revestint les seves parets. També, en el seu entorn de treball, hi podem trobar les cadires Green Eco, produïdes amb materials 100% reciclats i 100% reciclables procedent de residus industrials. La geometria poligonal i el gravat en alt relleu del seient li confereixen un aspecte absolutament original, mentre que el seu caràcter sostenible ressona amb els valors de la firma Teixidors.

Al taller destaquen també les formes modernes i l’esperit tradicional del tamboret Luco. Podem trobar peces de mobiliari funcional a cada cantonada, com el penjador Hulot o la paperera Riga, que combinen bé en tot el conjunt. Les formes escultòriques de la butaca OM Textil i la taula Oxi Bistrot aporten equilibri i una nota de color a un espai on n’és protagonista la llum que entra pels amplis finestrals i on predominen els tons de la fusta.

El nou interiorisme de Teixidors respira creativitat gràcies al mobiliari original de Mobles 114, que li confereix una identitat pròpia a un espai industrial on l’atenció i el gust pels detalls contribueixen a crear una atmosfera càlida i agradable pels seus empleats.

Imatges: Meritxell Arjalaguer

Tierra de arcillas x Mobles 114

Tierra de arcillas és un projecte que neix per crear, des de l’origen del procés, peces i objectes de ceràmica.

Un projecte humil que, precisament per la seva senzillesa, busca una manera d’entendre el món més honesta, més arrelada al territori. Per això ens fa partícips del procés d’investigació, de recerca de materials i de la seva transformació a partir de les terres originaries del riu Andarax d’Almeria.

El resultat és una acurada selecció d’argiles, textures i colors diferents que fan una col·lecció única que ens uneix des de la terra a la taula i el menjar a través de la ceràmica.

Coneixedors d’aquest projecte, des de Mobles 114, ens volíem unir a aquesta manera de fer i per això vam demanar a Tierra de arcillas que ens dissenyessin un gerro per desitjar un bon estiu 2021.

Esperem que us agradi.

Totem by Martín Azúa

 

Jugant amb la quietud estàtica d’un tòtem, el moviment basculant d’un saltamartí i la percussió en un morter, Martín Azúa ha dissenyat aquest objecte ‘stabile / mobile’ (paraula robada de l’obra d’Alexander Calder): Tótem.
Després de treballar durant molts anys amb Azúa, des de Mobles 114 sabíem que aquest aclamat dissenyador basc era la persona ideal per desenvolupar aquesta peça. El reconegut autor té la sorprenent capacitat de convertir els materials amb els que treballa en objectes únics a través dels quals les formes i la naturalesa penetren en els espais que els contenen.
Tòtem es va encarregar amb la intenció d’exhibir-se a una de les prestatgeries Tria que es troben exposades a l’estand del Salone del Mobile 2019 de Milà. Es tracta d’una edició limitada, que s’ha fabricat en fusta de noguera americana.

 

Però no és el primer cop que Azúa dissenya una peça d’aquest estil. Al llarg de la seva carrera, el dissenyador ha donat voltes a aquest mateix concepte creant diverses versions de morters i tòtems.
De fet, seria interessant indagar una mica més en la mena d’obsessió que té l’autor per aquest tipus d’escultures, i veure per què el dissenyador retorna contínuament a treballar amb aquesta classe d’objectes.

Per a la creació de Tòtem, Azúa ha dissenyat una col·lecció conformada per un total de tres models diferents que tenen tant una funció decorativa, com una funció d’ús: serveixen com a morters per moldre espècies, pigments, vegetals o llavors, entre altres coses.

 

No és la primera vegada que Martín Azúa treballa per Mobles 114. Durant els últims anys aquest dissenyador establert a Barcelona ha treballat pel catàleg de la marca en diverses ocasions, dissenyant el tamboret Luco o la cadira Rambla. Defensor de l’artesania, Azúa s’interessa pel treball amb diferents materials, respectant sempre les seves particularitats i textures per donar èmfasi al seu origen.Azúa conserva en les seves obres el més sublim de la naturalesa, destacant les propietats dels elements naturals, la seva evolució i els seus trets més característics. Amb els seus dissenys, l’autor aconsegueix introduir un pessic de naturalesa a l’ambient urbà en el que molts de nosaltres ens trobem submergits.

 

El seu treball es caracteritza per incorporar l’experimentació en el procés del disseny, col·laborant moltes vegades amb artesans o productors, i reivindicant la reflexió social i el respecte cap a la cultura artesanal. Perquè, segons Azúa, ‘l’artesania és una actitud de recerca de la qualitat’, i això es reflecteix en tots els treballs que realitza l’autor.

Les obres del dissenyador basc abasten diverses categories: ha dissenyat des de mobiliari, il·luminació, o objectes diversos que compten amb un llenguatge clarament identificable. Un llenguatge propi, que es projecta tant en els seus dissenys més funcionals, com en els dissenys d’objectes més abstractes, plens de poesia, i no exempts d’un refinat sentit de l’humor.

Des de l’any 2007, el seu projecte “Basic House” forma part de la col·lecció permanent del MOMA de Nova York. A més, també exposa diverses peces a la col·lecció del Museu del Disseny de Barcelona i a diferents col·leccions públiques i privades.

Martín Azúa ha estat reconegut pel seu treball amb el Premi Ciutat de Barcelona 2000, el Premi Delta de Plata 2007, el Premi FAD d’Arquitectura / Efímers 2008, el Premi Design Plus 2009, el Premi Interiorisme Plus 2009, el Premi AD millor dissenyador de l’any 2010, el Premi Delta de Plata 2011 / i el Premi a la Millor Trajectòria Nacional de la Revista Interiors 2015, entre els més destacats.

 

 

 

Mobles114 als mitjans: biblioteca Caterina Albert

L’últim gran projecte de mobles114 ha tingut una gran repercusió i ha sortit publicat a diferents revistes y blogs de temàtica especialitzada en disseny i tendències. Aqui està la recopilació de lo més destacat a la premsa nacional i estrangera:

diarioDESIGN: Biblioteca Caterina Albert de Camp de l’Arpa: apertura visual y luminosidad por Oliveras Boix Arquitectes.

La primera revista sobre disseny escrita en castellà i publicada diariament a la red destaca la luminositat, amplitud y claritat, on s’ha tractat d’aconseguir que tots els elements encaixin amb armonia.

Nextic: Biblioteca Caterina Albert de Camp de l’Arpa.

El portal de disseny, interiorisme, arquitectura i tendències que publica setmanalment novetats, notícies i entrevistes ofereix un recorregut virtual per la instal.lació on abans es trobava la fàbrica de plàstics Alchemika.

Infurma: Biblioteca pública Caterina Albert en Barcelona. Un proyecto de Oliveras Boix Arquitectes y equipamiento de mobles114

El directori de fabricants de mobles i equips d’il.luminació destaca la col.laboració entre empresa i estudi d’arquitectura per aconseguir l’ambient desitjat en un espai d’aquestes característiques.

També en anglés.

Marie Claire Italia: La biblioteca è “in”!

La famosa revista de moda, bellesa, tendències, actualitat i viatges selecciona la biblioteca Caterina Albert a una recopilació de biblioteques on la simbiosi entre arquitectura, disseny i tecnologia triomfa.

b-guided: Biblioteca Caterina Albert de Camp de l’Arpa. Oliveras Boix Arquitectes

La guia d’Espais d’Art, Gastronomia, Hotels, Moda i Bellesa, Botigues de Disseny i Vida Nocturna narra el passat industrial i l’actual ús del complex multifuncional. (Fotografia: José Hevia)

També en anglés.

d[x]i magazine: Biblioteca Caterina Albert de Camp de l’Arpa en Barcelona / Oliveras Boix Arquitectes

El magazine internacional sobre disseny i creativitat contemporanis també explica aquest projecte parlant de la col.laboració entre arquitectes i empresa.