Entrevistes 50 aniversari

Isabel Roig

Directora Executiva de BcD

Com definiries l’evolució de Mobles 114 en aquests 50 anys?

Com una empresa sòlida que ha mantingut al llarg dels anys els seus principis de bon disseny, perdurable i funcional, amb una trajectòria coherent i molt exitosa també en els mercats internacionals. El vostre catàleg està ple d’icones, productes elegants i càlids que ens envolten a casa o al despatx. Personalment, em fa especial il·lusió la celebració dels 50 anys perquè també aquest 2023 celebrem els 50 anys del BcD. 

Per què creus que alguns productes esdevenen icones mentre que altres no?

Crec que a vegades pot ser per una qüestió de factors de mercat, però la vostra manera de fer aporta als vostres productes aquesta qualitat excepcional d’atemporalitat i de ‘segell’ inconfusible de la vostra marca.      

Per a tu, quin és el producte més icònic del catàleg de mobles?

Difícil de dir, són molts! Ona, Pey, Torres Clavé, Tria… Poques empreses tenen tants productes icònics al seu catàleg com Mobles 114!

Entrevistes 50 aniversari

Albert Folch

Dissenyador i Director creatiu

Com definiries la col·laboració amb Mobles 114?

Vaig tenir la sensació de ser un privilegiat que podia aportar el seu petit granet de sorra i visió a una marca importantíssima per a la cultura del disseny barceloní, català i espanyol.

Què destacaries de la trajectòria d’aquests 50 anys?

En un món tan convuls i intens, resistir em sembla un èxit! 

Per a tu, quin és el producte més icònic del catàleg?

L’estanteria Tria em sembla el millor dels productes. Serè, polivalent, decoratiu, funcional, modular, minimalista. Ho té tot!

La bicicleta de Marcel Breuer – La cadira d’Eugeni Quitllet

Eugeni Quitllet, un creador infatigable, utilitza tots els recursos de què disposa i la seva brillant capacitat d’associació per inspirar-se. Marcel Breuer, Oscar Schlemmer, Pablo Picasso i “La Bella i la Bèstia” són els elements que l’inspiren per dissenyar la cadira Tube, una cadira de tub d’acer amb una màscara amagada sota el seient.

Marcel Breuer va dissenyar la cadira Wassili, una de les primeres cadires fabricades amb tub d’acer, a partir de l’observació d’una bicicleta, també feta de tub.

La resistència que permet suportar una persona asseguda en una bicicleta permetia associar-la amb la resistència que necessita una cadira. Un bon exemple de com es poden crear dissenys reflexionant sobre objectes que, en principi, no tenen cap relació amb allò que es vol crear. Una de les referències iconogràfiques més representatives de la cadira Wassili són les de Marcel Breuer assegut a la cadira.

L’altra referència és la d’una dona amb màscara asseguda a la cadira. Aquesta fotografia va ser feta per una estudiant de la Bauhaus i mostra una dona que porta una màscara de teatre dissenyada pel professor de la Bauhaus Oscar Schlemmer, conegut pel Triadisches Ballett.

Aquestes són dues de les referències que formen part de la inspiració que Quitllet utilitza: les cadires i les màscares de la Bauhaus.

L’altra part de la seva inspiració està relacionada amb Pablo Picasso. És ben conegut que la figura del brau o del minotaure apareix moltes vegades en l’obra de Picasso, ja sigui en escultures, dibuixos o pintures. També es destaca la seva predilecció per les màscares africanes, de les quals tenia una col·lecció. A més, el pintor es va retratar en diverses ocasions amb màscares.

Com hem esmentat anteriorment, la figura del brau i del minotaure són recurrents per a Picasso. D’aquest artista, volem destacar “Tête de taureau”, una escultura feta a partir d’elements d’una biclcleta: amb un seient de cuir per al cap i les banyes fetes amb el manillar de tub.

Del minotaure, és inevitable pensar en “La Bella i la Bèstia”. No només en el gravat de la Suite Volard, sinó també en les moltes vegades que Picasso el pinta al llarg de la seva trajectòria.

Quitllet és capaç de lligar totes aquestes referències amb la cadira TUBE. El seient d’aquesta cadira presenta una màscara dibuixada a la part inferior, la qual es  relaciona amb la màscara de Schlemmer i la cadira de Breuer. L’estructura  de tub d’acer i la bicicleta de Breuer amb  l’escultura feta d’una bicicleta “Cap de Brau” de Picasso. I la història de “La Bella i la Bèstia” relacionada amb el minotaure de Picasso perfilen el relat que Quitllet fa de la cadira. Explica el dissenyador que vol fer una homenatge a la poesia i la indústria. Descriu la forma femenina de la cadira en oposició amb la fortalesa de la indústria de l’estructura de tub.

Entrevistes 50 aniversari

Meritxell Arjalaguer

Fotògrafa

Podria començar felicitant-vos per tots aquests anys, però el que em surt del cor és donar-vos les gràcies. Gràcies per poder compartir amb vosaltres el camí i fer que en cada sessió de fotos m’emocioni, vibri, sigui feliç i vegi la màgia que apareix de sobte, en un detall d’una cadira, en l’ombra d’una prestatgeria, en un conjunt de tamborets…

Celebrar-vos és un orgull per la feina ben feta.

Quins valors destacaries de Mobles 114?

Els valors que destacaria de Mobles114, es fan visibles a cada peça: confiança, subtilesa i qualitat.

Confiança, creieu en totes les persones que participen a Mobles114, en tot el procés de creació fins que arriba a les persones que utilitzaran els vostres productes, treball en equip on cada element és important i es valora.

Subtilesa, els productes no tenen res superflu, tot està on li toca, tot sembla senzill dintre de la complexitat. Especial atenció als detalls que poden passar desapercebuts, però són la base dels fonaments de cada peça.

Qualitat, Mobles114 és rigorós, emprant materials resistents i duradors, i amb els processos de fabricació que encaixa millor a cada peça, fan dels productes de Mobles114 atemporals i que puguin acompanyar a les persones al llarg de la seva vida.

Com definiries la trajectòria d’aquests 50 anys?

Rigorosa i flexible. Una empresa que celebra 50 anys, ha hagut de ser flexible, saber prioritzar el que és millor en cada moment, saber invertir o saber detectar moments que seran punts d’inflexió en la supervivència, creixement i estabilitat.

Per a tu, quin és el producte més icònic del catàleg de mobles?

Per mi, hi ha diferents productes icònics, però em decanto per destacar el tamboret Nuta, perquè sintetitza els valors de Mobles114, a més té la qualitat de poder estar en un espai i no ser protagonista, discret, però sense cap mena de dubte defineix l’espai on s’utilitza, li dona caràcter. La seva lleugeresa no resta fermesa en el moment de seure. A més m’arrenca un somriure quan el veig a qualsevol espai.

Entrevistes 50 aniversari

David Martí

Editor i dissenyador

Dissenyador David Martí

Quins valors destacaries de Mobles 114?

Mobles 114 és una empresa que es caracteritza per la seva sobrietat i la fermesa amb què sempre s’ha mantingut entre la tradició i la innovació.

Com definiries la trajectòria d’aquest 50 anys?

Al llarg d’aquests 50 anys, Mobles 114 ha construït un catàleg sòlid que promou el confort i la qualitat, mantenint-se sempre coherent amb els seus principis.

Per a tu, quin és el producte més icònic del catàleg de mobles?

Crec que el producte més icònic al catàleg és la butaca Torres Clavé. He gaudit tota la meva vida del penjador Ona i tinc la intenció d’adquirir aviat el tamboret Nuta.

Entrevistes 50 aniversari

Carles Riart

Dissenyador i interiorista

Disenyador Carles Riart

Quins valors destacaries de Mobles 114?

Un particular equilibri entre, d’una banda, la fidelitat als seus principis durant tants anys mantenint un llenguatge obert amb propostes de nivell refinades i curoses en tots els seus detalls i, de l’altra, constància en el compromís amb tots nosaltres.

Com definiries la trajectòria d’aquests 50 anys?

La coherència per mantenir els principis d’un disseny que inicialment es va generar al nostre entorn, amb qualitats que engendren maneres de fer que només el temps atorga i que s’identifiquen en aquells aspectes subliminars que fan evident el mèrit del treball genuí de Mobles 114.

Per a tu, quin és el producte més icònic del catàleg de mobles?

Sens dubte, el sistema Tria és el que més defineix i sintetitza la manera de fer dels seus creadors, no només per la seva idea de conjunt com a moble versàtil que ofereix solucions en tots els àmbits, sinó també per la varietat de solucions creatives en els petits detalls constructius.

En segon lloc, el penjador Ona fet amb Montse Padrós, com a mostra d’idea feliç del disseny.

I també la butaca Torres Clavé com a presència de tradició culta i compromesa en defensa dels valors i drets socials.

Identitat corporativa 1973 d’America Sanchez per a Mobles 114

America Sanchez (sense accents), nom utilitzat per Juan Carlos Pérez Sánchez, va néixer a l’Argentina i es va traslladar a Barcelona en 1965. És reconegut com a dissenyador gràfic, il·lustrador i fotògraf i té una extensa trajectòria en aquestes disciplines.

El 1992 va rebre el Premi Nacional de Disseny per la seva excel·lència en el camp del diseny. Les seves obres gràfiques es troben exposades al MoMA de Nova York, mentre que l’obra fotogràfica es pot apreciar a la Biblioteca Nacional Francesa, el Museu d’Aurillac, l’IVAM Centre Julio González i el Museu de Belles Arts de Houston.

El 1973, America Sanchez va ser el creador de la identitat corporativa de Mobles 114, una iniciativa defensada per JM Massana, JM Tremoleda i M Ferrer, els fundadors de la marca. Aquesta proposta, que projectava una imatge corporativa summament contemporània i moderna per la seva època, Sanchez la va redissenyar en quatre ocasions.

Aquest article presenta els primers esbossos i el material gràfic utilitzat als anys 70.

Imatges cedides pel Museu del Disseny de Barcelona – Fons America Sanchez

Umberto 121, Montisi Toscana

Umberto121 és un allotjament rural de la població de Montisi, un dels cinc municipis de la Val d’Orcia, Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO.
Tant aquest petit poble de 300 habitants com els voltants formen part d’una de les regions més belles d’Itàlia: la Toscana. Un territori serè i tranquil on cada xiprer és un símbol d’hospitalitat.

A Umberto 121, els propietaris ofereixen aquesta hospitalitat centenària dels xiprers, i ho han aconseguit reformant un edifici original del segle XIV amb la sensatesa de conservar l’autenticitat que el transcurs dels anys han impregnat en els espais. Han conservat els frescos del s. XVII o el terratzo dels anys 30. Han esborrat les traces que li eren sobreres per deixar a la vista el més autèntic de cada estança.

Les cinc habitacions dobles de l’allotjament i la resta de la casa han estat meticulosament reformats i decorats amb delicadesa i bon gust. Tant a la sala d’estar com a les habitacions, el visitant s’hi sent com a casa, envoltat d’una atmosfera i una llum acollidores. La casa té un total de 350 metres quadrats i una zona enjardinada des d’on es pot veure el poble medieval de Montisi.

La decoració de la casa s’ha fet a partir de mobiliari i il·luminació adquirida als mercats i antiquaris locals combinada amb mobiliari contemporani amb dissenys d’autors italians i espanyols. No en va, els propietaris són una parella italoespanyola.
El bon gust, la sobrietat i la senzillesa han colonitzat els espais per respectar l’essència d’una casa amb més de 600 anys d’història.

.A la primera planta de la casa podem gaudir també d’una sala d’estar amb dos sofàs, un d’ells italià dels anys seixanta, que acompanyen la prestatgeria Tria Shelving System. També en aquesta planta hi ha un menjador i una cuina a disposició dels hostes.

A la segona planta trobem les cinc habitacions dobles amb lavabos propis. Alguns han conservat el terratzo dels anys 30, però s’han reformat totalment per proporcionar les comoditats actuals. Cada habitació ha conservat la seva petita història particular.


També trobem un distribuïdor entre les habitacions que s’ha convertit en una agradable zona on pots llegir, reposar o contemplar cada detall de la casa.

Fotos: Meritxell Arjalaguer

Entrevistes 50 aniversari

André Ricard

Dissenyador

Dissenyador André Ricard

Com perceps l’evolució de Mobles 114 des que es va fundar fins a l’actualitat?

Molt coherent. Tant en els dissenys propis com en els aliens. Tot el que porta la marca Mobles 114 és autèntic disseny; obres sensates, útils i amables, sense estridències en les formes ni en els colors.

Quines són les característiques que fan que un producte es consideri una icona del disseny?

Que un producte esdevingui una icona, un clàssic, no depèn només del fet que sigui un bon disseny ni que l’empresa que el produeix n’hagi fet una bona promoció, com tampoc del fet que influenciadors i mitjans de comunicació de massa li hagin fet costat àmpliament.

Si bé tot hi contribueix, qui realment eleva un producte a aquest rang d’icona són les persones com a usuàries.

Un disseny esdevé un clàssic per la conjunció de milers de persones que, satisfetes per les prestacions que ofereix un disseny, li són fidels, l’utilitzen i fan que el producte traspassi la barrera del temps i les modes i adquireixi aquest noble rang d’icona.

Josep M Jujol, l’arquitecte a reivindicar

Recentment ens ha deixat Josep Maria Jujol, fill de l’arquitecte Josep Maria Jujol Gibert.

Jujol júnior, va dedicar una bona part de la seva vida a l’obra del seu pare a través de l’Arxiu Jujol, situat a Els Palleresos. També era director de l’associació Amics de Jujol i autor de nombrosos llibres sobre l’obra del seu pare.

JM Jujol junior a l’Arxiu Jujol

L’any 2018 ens vam posar en contacte amb en Jujol fill per editar (reeditar?) la ‘Taula Ovalada doble’. Aquesta taula juntament amb una altra van ser mostrades en una exposició al Museu Nacional d’Art de Catalunya concebuda per l’artista Perejaume. En aquesta exposició anomenada ‘Maniobra Perejaume’ l’autor aparellava obres del propi museu amb obres d’altres artistes, fent atenció a les formes ovalades.

En l’exposició Perejaume aparellava la Taula ovalada doble amb un dibuix  de Joan Miró i la Tauleta de centre ovalada amb un dibuix de Antoni Tàpies.

Pàgina catàleg de l’exposició

Va ser a partir de l’exposició que vam pensar que podríem editar la taula ‘Jujol 1920’, tal com l’hem anomenat. El model original està construït amb dos sobres ovalats sobreposats en dos plans, formant, en tres dimensions, una creu, suportats per una estructura de llistons.

MNAC (Museu Nacional d’Art de Catalunya)

La relació amb Jujol junior va ser de molta complicitat. En una de les visites a Els Pallaresos vam gravar una entrevista a l’Arxiu Jujol. En aquella entrevista Jujol fill reivindicava la figura del seu pare. Certament l’obra de Jujol no ha estat prou reconeguda. Passa moltes vegades.

Per fortuna el moviment modernista va començar a ser reivindicat a partir dels anys 60, també la desconeguda figura de Jujol en particular. Entre els que la van reivindicar hi havia  l’arquitecte Oriol Bohigas que a la vegada havia estat alumne seu. Jujol va ser un col·laborador destacat de Gaudí, que li va permetre experimentar amb total llibertat. En la seva carrera posterior va experimentar amb tots els estils fins a forjar el seu propi univers creatiu allunyat del convencionalisme de la seva època.

Torre de la Creu, Sant Joan Despí
Can Negre, Sant Joan Despí

Des de Mobles 114 també volíem participar a donar a conèixer l’obra com a dissenyador. La taula que vam triar per a la edició, i que està en el Museu Nacional d’Art de Catalunya, pel què suposem és un exemplar únic. Per la manera que està construïda, amb unions imperfectes, algunes amb una punta clavada, sense cola ni contacte entre fustes, altres en què el cargol travessa la fusta o plans inclinats que no encaixen ens fan pensar en que la taula és més un  prototip que no en una peça sortida del taller d’un ebenista.

Tal vegada és una taula mig feta per un ebenista, mig feta per un bricoleur (potser Jujol mateix?). Tal vegada… El què sabem del cert és que formava part del mobiliari que l’arquitecte tenia a casa seva, a la Rambla Catalunya de Barcelona. El seu fill en dona testimoni a través dels seus records. Explica que la tenien davant d’una vidriera amb un parell de gerros, un a cada sobre. De vegades amb flors, de vegades sense.

Una de les maneres de reivindicar Jujol és mostrar-ne l’obra. Jujol va ser arquitecte, però també dibuixava, pintava, esculpia i dissenyava. Al mercat, abans de la nostre reedició, només hi havia l’ampolla de vidre Casa de Família editada per BD Barcelona Design.

La taula Jujol 1920 (nom que vàrem triar amb la intenció de què el nom Jujol sigui més conegut) és el primer disseny de mobiliari que hi ha en el mercat i forma part del catàleg Classic de Mobles114

L’obra i l’arxiu de l’arquitecte està repartit entre el COAC el MNAC i l’Arxiu Jujol.

Fotografias del Arxiu Jujol de Meritxell Arjalaguer

Entrevistes 50 aniversari

Mariano Ferrer

Cofundador de Mobles 114 i dissenyador

Com recordes els principis de Mobles 114?

En Massana, en Tremoleda i jo vàrem començar l’aventura de Mobles 114 plegats. Eren anys d’un cert risc per iniciar negocis, però plens d’energia i bon humor atraparem favorablement l’èxit. Jo vaig formar-ne part fins l’any 1981.

En Massana i en Tremoleda han sigut excel·lents companys i va ser molt agradable formar equip de treball amb ells.

Com definiries la trajectòria de Mobles 114?

Mobles 114 s’ha sabut mantenir, amb nota, durant aquests primers 50 anys llargs i difícils. 50 anys sempre són llargs i difícils; això té molt mèrit, i espero i us en desitjo molts més.

Quin és el producte que destacaries de la col·lecció?

És clar, per a mi, el producte estrella és la làmpada GIRA, que va obrir pas i ha quedat com a senyal d’identitat. Tot el que s’ha anat fent no ha baixat mai el llistó, tot el contrari.

’50 anys d’una editora de Mobles’, un llibre commemoratiu

Amb motiu dels 50 anys de Mobles 114, hem publicat ‘50 anys d’una editora de Mobles‘, un llibre d’edició limitada que commemora el recull de la nostra trajectòria. Hem volgut recopilar tots els productes que hem fabricat o distribuït, tant aquells que encara estan presents en el catàleg actual com els que ja no hi són.

A més, hem destacat les persones que han estat part principal de la nostra història, els logotips d’América Sánchez o Folch Studio, les diferents tipografies que s’han fet servir al llarg dels anys i també les diferents seus que hem tingut des de la inauguració el 19 d’octubre de 1973 al carrer Enric Granados, 114.

Des dels inicis, Mobles 114 ha llançat al mercat una sèrie de mobles i objectes amb la intenció de fer les coses ben fetes, sense estridències. Hem donat vida a peces que han transcendit la simple funcionalitat del mobiliari, algunes de les quals (com la prestatgeria Tria, la butaca Torres Clavé o el penjador Ona) s’han convertit en icones que han omplert espais arreu del món.

Aquesta col·lecció duta a terme pels fundadors i dissenyadors, JM Massana i JM Tremoleda ha comptat amb la participació d’altres dissenyadors i artistes. Al llarg d’aquest 50 anys hi han participat: Antoni Arola, Martín Azúa, José Antonio Coderch, Isidre Ferrer, Mariano Ferrer, Joan Gaspar, Josep Maria Jujol, Lagranja, Enzo Mari, Javier Mariscal , Rafael Marquina, Nani Marquina, Miguel Milá, Gabriel Mora, Isamu Noguchi, Gabriel Ordeig, Montse Padrós, Lluís Pau, Jorge Pensi, Lluís Porqueras, Eugeni Quitllet, Carles Riart, André Ricard, Germán Rodríguez Arias, Santiago Roqueta, América Sánchez, Pete Sans, Álvaro Siza, Josep Torres Clavé, Helena Tremoleda i Oscar Tusquets. Tots ells han creat col·laboracions que han donat lloc a peces úniques.

A través d’aquests autors, celebrem l’enriquiment del nostre catàleg, a més de consolidar el compromís amb la innovació i la sostenibilitat. Hem adoptat pràctiques responsables per preservar el medi ambient, i aquest compromís ha influït en el nostre disseny i processos de producció.

Finalment, mirem cap al futur amb ànims a través de nous projectes i nous col·laboradors que permetin assegurar la continuïtat del llegat d’aquests darrers 50 anys.

Aquest llibre ha estat possible gràcies a Studio Albert Romagosa, que n’ha proposat la idea, l’estructura i el disseny. Les il·lustracions són de Luis Mazón. També volem expressar l’agraïment al Museu del Disseny de Barcelona, Fons Mobles 114, per cedir-nos les imatges que han il·lustrat aquest llibre.

Fotos: Marcel Juan

Feliç 2024

Els darrers anys, per celebrar l’entrada d’any hem tingut el plaer de col·laborar amb amics dissenyadors, fotògrafs, il·lustradors, artesans, etc., que ens han creat felicitacions personalitzades.

El 2023 hem commemorat els 50 anys de Mobles 114 i hem decidit fer una mirada retrospectiva a l’any 1973. Les imatges d’esdeveniments, arquitectura, disseny de producte, disseny de moda, art i música corresponen al 1973, l’any en què es va inaugurar Mobles 114.

Moltes gràcies per acompanyar-nos tots aquests anys.

Bon any 2024.

Carles Santos | Pere Portavella
Achille Castiglioni
Andy Warhol
4º Salone Internazionale del Mobile 1973 | Italia
Hans Muth | BMW
Alexander Calder
Emil Cioran
Mike Oldfield
Mestres Quadreny – l’Estro Aleatorio
Joan Miró
Jørn Utzon
David Bowie
William Friedkin
Miguel Milá | Santa & Cole
Minoru Yamasaki | Emery Roth & Sons
Martin Cooper
Ettore Sottsass | BD Barcelona Design
Pina Bbausch | Fritz
Led Zeppelin
Vico Magistretti | Cassina
Pedro Serra Vidall | Dogde
Pla Narbona
Wim Wenders
Donald Judd
Dieter Rams | Braun
Silvia Gubern | Víctor Jou
Pink Floyd
America Sánchez – Mobles 114
Mary Quant
Enzo Mari
Bob Dylan
André Ricard
Antoni Tàpies
Ferdinand Alexander
Carles Riart | Silla desnuda
Francis Ford Coppola
Telefunken Porti 1200
Johan Cruyff | FCBarcelona
Solis Planum | Mart
Xerox Alto
Marcel Bich
Alejandro de la Sota | Casa Dominguez
Roy Lichtenstein
Jorge Oteiza
Taller Arquitectura Ricardo Bofill | Walden 7
Pic Adrian | 1 +2
A Theme by Braun Astronette
Robert Motherwell


Lunar Eclipse
Pablo Neruda | Confieso que he vivido,1974

Un calendari d’Advent per a moblar la casa

Il·lustrat per Luis Mazón

El Calendari de l’Advent és una manera de marcar els dies previs al Nadal. Aquest període, observat en algunes tradicions, es caracteritza per l’expectativa i la preparació per a celebrar el Nadal. El nostre calendari està pensat per ajudar-te a escollir el millor regal pels teus éssers estimats.

Fes clic a les imatges per saber més de cada producte.

Troba el teu distribuidor més proper clicant aquí aquí!

Un espai per créixer i aprendre

L’estanteria Tria es presenta com una peça modular i versàtil que es pot adaptar a qualsevol espai i necessitat. Els seus mòduls individuals es poden configurar de diverses maneres, permetent als pares i als nens crear una estanteria a mida que creix amb ells.

Fabricada amb materials resistents i ecològics, aquesta estanteria és segura per als nens i resisteix el pas del temps. Els mòduls de diferents mides i formes conviden els nens a organitzar els seus llibres, joguines i tresors de manera creativa. Aquesta disposició personalitzada fomenta el pensament espacial i el desenvolupament de habilitats organitzatives des d’una edat primerenca.

Tria Shelving System és una invitació a explorar, aprendre i somiar. Amb el seu disseny contemporani i la seva capacitat d’adaptar-se al creixement i desenvolupament dels nens, es converteix en un element essencial a l’habitació de qualsevol jove artista o inventor. El teu fill tindrà un espai de creativitat i organització, acompanyant-lo en el seu viatge cap a l’autodescobriment i l’aprenentatge.

Tria destaca per la seva paleta de colors. Una selecció cuidadosament seleccionada de colors que aporten sofisticació i estil a qualsevol espai. També pensant en els més petits.

Tria Shelving System és un sistema modular de disseny contemporani ideal per a les habitacions infantils i juvenils amb combinacions infinites. Combina la teva amb el configurador online.

Un repàs a la nostra història

Mobles 114 va ser fundada a Barcelona el 1973 pels dissenyadors JM Massana, JM Tremoleda i M. Ferrer. La seva primera seu va ser al Carrer d’Enric Granados 114, i aquest és l’origen del nom. Un emplaçament al centre d’una ciutat que començava a participar d’uns canvis socials i culturals que s’havien iniciat a Europa l’any 1968.

Mobles 114 llegeix i recupera la modernitat proposada per GATCPAC. Es tractava d’un grup d’arquitectes catalans dels anys 30 que van seguir les influències del racionalisme europeu, un corrent arquitectònic modern iniciat a l’entorn dels anys 20 per Le Corbusier, Ludwig Mies van der Rohe, Alvar Aalto o Walter Gropius, entre altres. Una altra de les influències és l’escola de la Bauhaus, que Gropius va fundar l’any 1919 i que es va clausurar l’any 1933.

Edificio Bauhaus, Dessau 1925
Kandinsky con Walter Gropius i J.J.P. Oud

Les propostes dels arquitectes del GATCPAC van promoure una manera moderna i propera a la cultura mediterrània de concebre els espais per habitar. Malauradament, aquest moviment es va veure interromput per la Guerra Civil Espanyola. A més, els esdeveniments històrics posteriors van deixar el país desconnectat de la resta del món en molts aspectes. Torres Clavé mor a la guerra civil, Josep Maria Sert s’exilia als EUA i Germán Rodríguez Arias a Xile, per posar alguns exemples.

Casa Bloc, GATCPAC, Barcelona 1933
Paul Lester Wiener, Le Corbusier, J.L. Sert

Massana i Tremoleda, coneixedors d’aquesta trajectòria, segueixen un camí que també proposa tradició i modernitat amb un caràcter que no renuncia a les arrels mediterrànies. La tradició es veu ben representada en la recuperació i reedició de clàssics del disseny català, mentre que la modernitat es fa evident amb les seves pròpies propostes i en la tria de dissenyadors o autors que firmaran per al catàleg de Mobles 114.

Tradició i modernitat han fet que el catàleg de Mobles 114 mantingui la mateixa vigència que tenia als inicis i que molts dels seu productes més antics convisquin amb naturalitat amb els que s’hi acaben d’incorporar.

Des de 1973 fins ara l’empresa a tret al mercat més de 150 productes. Alguns segueixen encara vius al catàleg. Altres formen part del Museu del Disseny de Barcelona. Quasi tots els productes editats en aquest anys han seguit aquesta manera fidel dels seus fundadors de proposar mobles on la modernitat és ben present i el respecte per la tradició, una evidència.

També recentment, amb motiu dels 50 anys, Mobles 114 va donar el seu arxiu al Centre de Documentació del Museu del Disseny, i va ser el primer arxiu d’una editora de mobles que es va incorporar en aquest  fons.

Al llarg d’aquests 50 anys han participat en el nostre catàleg mobles i objectes dissenyats per Álvaro Siza, André Ricard, Antoni Arola, Carlos Riart, Enzo Mari, Eugeni Quitllet, Gabriel Mora, Gabriel Ordeig, Germán Rodríguez Arias, Isamu Noguchi, Isidre Ferrer, Mariano Ferrer, Javier Mariscal, Joan Gaspar, Jorge Pensi, José Antonio Coderch, Josep Maria Jujol, Josep Torres Clavé, Lagranja, Lluís Pau, Lluís Porqueras, Martín Azúa, Massana-Tremoleda, Josep Mora, Miguel Milá, Montse Padrós, Oscar Tusquets, Pete Sans, Rafael Marquina i Santiago Roqueta.

En el transcurs d’aquests anys hem rebut diversos premis, però estem convençuts que el millor reconeixement no l’atorga un jurat, sinó les persones que conviuen amb els nostres mobles. Durant dècades aquest reconeixement ha fet possible que aquesta atemporalitat pugui traspassar generacions. Aquest esperit de permanència, de quedar-se per sempre, d’acompanyar, és el que ens ha guiat com a empresa a fer les coses amb coherència i discreció, amb respecte per la tradició i admiració per la modernitat.


“M’exalta el nou i m’enamora el vell”

J.V. Foix – Sol, i de dol (1947).

Celebrant els nostres 50 anys

Volem agrair a cada una de les persones que van unir-se a nosaltres el passat 18 d’octubre a la Casa de les Punxes x Cloudworks per celebrar el nostre 50è aniversari. Un dia d’emocions i retrobaments. Ens va fer molta il·lusió veure a tanta gent que ha sigut i és part d’aquesta història. Esperem que gaudíssiu tant com ho vam fer nosaltres.

Fotografies: Enrique Muda

Tria Shelving System per contract

Tria Shelving System s’ha dissenyat amb dues profunditats i quatre altures de suport de peu o de paret que permet configurar qualsevol composició. S’adapta a qualsevol espai, ja sigui a l’oficina, restauració, retail, supermercats, biblioteques i tot el que puguis imaginar.

El món de les oficines actuals és molt canviant. Trua és una prestatgeria per a l’oficina moderna. Un disseny modular que permet ampliar-se, canviar d’ús o afegir nous elements segons les necessitats: configuracions personalitzades per espais de treball, prestatges per organitzar documents i inclús espai per penjar les jaquetes.

Gairebé qualsevol botiga necessita exposar els seus articles. Tria Shelving System pot convertir-se en el teu aliat. Disposa de diferents prestatges per a botigues de retail. Si necessites guardar objectes petits, Tria disposa d’armaris i calaixos. També pots exposar els objectes a la vitrina, en la que tamébé hi pots afegir llum perquè es convertexi en un moble d’exposició ideal per el retail.

També en els superemercats més selectes poden utilitzar Tria Shelving System. Els prestatges inclinats per exposició, combinats amb els normal, també serveicen com a ampoller si no vols utilitzar els prestatges reixats.

Encara que no sigui evident, la prestatgeria Tria també pot utilitzar-se com a ampoller per a restaurants; el seu sistema modular amb moltes prestacions permeten l’emmagatzematge de begudes o l’exhibició de d’aquestes en vinoteques en restaurants moderns amb els prestatges inclinats.

En alguns espais de biblioteques també pots dissenyar un espai per a llibres amb la Tria. La prestatgeria està disponible en dues amplades (60 i 90 cm) per adaptar-se a les diferents mides de paret. Disposa d’un sistema senzill de senyalització que permet actualitzar la senyalètica d’una manera molt fàcil. Accessoris com el suport per a llibres complementen les prestacions.

En definitiva, Tria és una prestatgeria que acompanya i dona suport a les múltiples necessitats de molts projectes.

Corella. Sant Cugat del Vallès
Funky Bakers. Barcelona
Marset. Terrassa
Acid House. Barcelona
Obbio. Barcelona
Biblioteca Montserrat Abelló. Barcelona

50 anys de Mobles 114

Aquest octubre, Mobles 114 celebra mig segle de vida i, per aquest motiu, volem compartir amb vosaltres alguns dels moments significatius del nostre recorregut professional. De la mà de Josep Maria Massana, Josep Maria Tremoleda, Anatxu Zabalbeascoa, Joan Gaspar, Miguel Milá, Antoni Arola, Martín Azúa, Curro Claret i Marc Morro, hem preparat un vídeo que pretén reflectir la nostra trajectòria i les nostres creacions més emblemàtiques. Col·leccions d’aquí, sorgides de l’avantguarda del disseny. Productes inspiradors d’històries que aporten valors artístics i culturals.

Fundada el 1973, Mobles 114 ha mantingut una presència constant en el món del mobiliari contemporani gràcies al seu compromís de millorar la qualitat dels espais col·lectius i de la llar amb un disseny d’autor, atemporal, cuidat i inspirat en una filosofia que valora la funcionalitat, la durabilitat i l’estètica. En un món en el qual imperen les tendències i en el qual les modes marquen l’agenda pública, Mobles 114 aposta per mobles en els quals la qualitat i el disseny perdurin al llarg del temps.

Per això, no et perdis el vídeo que hem preparat, en el qual incloem alguns dels nostres dissenys més icònics, com la prestatgeria Tria, la cadira Gràcia, la butaca Danesa, els penjadors Ona i Hulot, la butaca Torres Clavé, la taula MMS, el paraigüer o cendrer Tombal, el penjador Taiga, la butaca Catalana, el tamboret Luco, les col·leccions Nuta i Tube, la pinça de gel Tong o el cendrer Copenhaguen; peces atemporals que formen part de la història del disseny contemporani i que constitueixen el nostre particular homenatge a aquests 50 anys de modernitat i tradició.

Åkerblom Studio x Mobles 114

«Contemplar [verb, transitiu] Esguardar atentament absorbint-se en la vista de l’objecte.

Una de les coses que més m’agrada de l’estiu és l’oportunitat única de contemplar, de mirar una vegada i una altra una mateixa escena i descobrir-hi, a cada volta, alguna cosa nova. Quan la mirada es difumina, i deixa d’acaçar la informació, s’obre un nou món d’infinites possibilitats. I en aquest precís instant es genera espai per a la reflexió.

D’aquí és on neix aquesta peça de videoart o poema visual musicat, inspirada en un dels viatges que més m’ha impactat mai, on vaig tenir la sort de permetre que la mirada arribés a indrets indescriptibles: Islàndia. I on vaig descobrir artistes que han guiat la meva inspiració des d’aleshores. És per això que la meva proposta és una edició d’un text d’Ólafur Elíasson, acompanyat de la música de JFDR (Jófríður Ákadóttir) i Ólafur Arnalds, i oferint la possibilitat de contemplar el mar, símbol inequívoc de l’estiu.»

M.C.

Cada juliol, a Mobles 114, convidem a un artista, dissenyador o fotògraf a crear una felicitació especial. Aquest estiu, hem comptat amb Marc Castañé, co-fundador d’Åkerblom Studio, qui s’ha basat en el manifest sobre l’artista islandès Olafur Eliasson, font d’inspiració per al seu treball, per crear aquesta peça de videoart. Åkerblom és la productora audiovisual responsable de dirigir el vídeo commemoratiu del nostre 50è aniversari, el qual anirem revelant durant els propers mesos.

Cartell de l’obra d’Ólafur Élíasson

Marc Castañé és un apassionat comunicador audiovisual amb un profund amor per la cultura nòrdica. Després de viure un any a Suècia, va quedar captivat pel seu estil de vida, interiorisme, clima i expressions artístiques. Aquesta experiència el va portar a fundar Åkerblom Studio, un espai dedicat a la creació audiovisual amb un enfocament especial en explicar històries que normalment passen desapercebudes. 

Al llarg de la seva carrera, Marc ha treballat en estreta col·laboració amb importants figures del sector del disseny com Nanimarquina, Camper o FAD Barcelona, entre altres. La seva dedicació per l’audiovisual i la seva proximitat amb el disseny i la narració l’han portat a créixer i evolucionar al costat de l’equip d’Åkerblom Studio.

Ona i la topografia del Modernisme

Hi ha alguna cosa a l’ànima de la naturalesa que ens atrapa, i és que, durant segles, l’ésser humà s’ha vist lligat al mitjà on viu. L’arquitectura no deixa de ser un fidel reflex d’això; la mà de l’ésser humà busca plasmar la seva realitat en les construccions que elabora.

El modernisme, moviment autòcton de Catalunya (coetani de l’Art Nouveau a Europa) i que atreu tantes mirades internacionals d’estima i respecte, neix precisament d’aquesta pulsió antropològica. Els artistes modernistes catalans van buscar ornamentar els carrers i edificis que projectaven, i van deixar una empremta tan especial com mediterrània que plasmava la topografia pròpia dels paisatges catalans. 

En aquest aspecte, el penjador Ona és una mirada actualitzada d’aquesta topografia. Un disseny fruit del joc formal entre l’ondulació i el pla inclinat que abunda a les porteries del barri de l’Eixample, a Barcelona.

Ona és un penja-robes de paret d’estructura lineal fabricat en fusta, dissenyat el 1990 per Montse Padrós i Carles Riart per a la Casa Pedreño, a Vallvidrera, Barcelona. 

Casa Pedreño, Barcelona. Fotografia: Jordi Sarrà. 

El valor ornamental, gairebé escultòric, així com el reconeixement professional dels seus dissenyadors va fer que Mobles 114 busqués la manera de poder industrialitzar el procés de producció d’aquest penjador atemporal a fi de mantenir viva la memòria. L’Ona s’ha convertit en una de les peces més emblemàtiques del disseny català i espanyol. Reconegut internacionalment, l’Ona ha merescut els premis Delta d’Or ADI-FAD 1992 i el Grand Prix de la Critique du Meuble Contemporain 1999, i forma part de la col·lecció permanent del Museu del Disseny de Barcelona i del MoMA de Nova York.

Fotografies: Meritxell Arjalaguer.  

Copenhaguen: testimoni silenciós d’una aventura editorial

Una multitud de gent s’aplega en reunions que s’allarguen fins a l’alba, en les quals no escassegen ni el tabac ni l’enginy. La repressió no va poder desfer l’alegria. És evident que el mer fet de poder reunir-se, riure i conversar, per petit que fos l’espai, era un acte de llibertat. Un acte de llibertat, de reivindicació i de rebel·lia.

Sorgida d’una d’aquestes furtives trobades, de les cendres del que va poder ser i no va ser, l’editorial Llibres de Sinera va mirar de donar veu a aquells als qui havien extirpat la llengua barrejant pols i aigua per pastar el fang etern d’una nova cultura immortal.

“L’acció se situa en un dia de la segona meitat dels seixanta, potser a principis dels setanta. Una ciutat, Barcelona. Un pis al barri de l’Eixample. Un saló on es conversa, s’analitza, es debat. No hi ha te, no hi ha cafè, però es fuma. Han arriscat. Arrisquen. Al centre, el cendrer Copenhagen (1966), d’André Ricard, és l’observador silenciós de la Història. Geometria del cilindre.

Espriu, Capmany, Pla-Narbona, Salvat, Cid… Circumspectes, agosarats i prudents alhora, embasten els fils d’una cultura malparada, busquen com poden impugnar la censura, breguen amb les seves armes: les paraules. De la seva aventura editorial, Llibres de Sinera, fundada el 1967 en plena dictadura franquista, en sortiran al cap de pocs anys Mister Evasió, de Blai Bonet, La revolució cultural a Cuba, d’Alberto Moravia, Crítica i veritat, de Roland Barthes, o Tots els contes 1936-1967, de Pere Calders, entre altres. Una aventura curta i, no obstant això, intensa. Són part de la Història.

Des del 1966 el cendrer Copenhagen, de disseny mínim i sense ornaments, ha unit funció i contemplació, la bellesa en l’útil, en el quotidià, i ha estat testimoni mut de la vida d’un país del qual ja és patrimoni cultural. Com Llibres de Sinera”.

Tona Gustà

Un porró al Pavelló de la República, 1937.

Kollar François (1904-1979). Charenton-le-Pont, Médiathèque de l’Architecture et du Patrimoine.

Deia Susan Sontag que «totes les fotografies són memento mori». D’alguna manera, el simple fet de plasmar un moment en una imatge eterna ens recorda la fugacitat de la vida humana. No obstant això, a nosaltres ens agrada pensar que les fotografies tenen també una funció inversa, perquè immortalitzen la condició humana enfront del pas del temps.

En certa manera, la fotografia és una eina contundent contra l’oblit. Quan François Kollar va disparar aquesta fotografia del Pavelló de la República Espanyola a l’Exposició Internacional de París de 1937, estava contribuint a conservar la memòria; la memòria d’un moment històric concret, la memòria de tota una generació d’intel·lectuals i artistes que va ser erradicada a causa de les seves idees progressistes i universals, la memòria d’un país que després de sofrir les atrocitats de la guerra va sofrir l’opressió posterior durant molts anys.

Però en un racó d’aquesta foto, damunt d’una taula, ens fixem en un porró de vidre que s’aprecia al marge esquerre de la fotografia. Un objecte popular, útil i higiènic que permet beure aigua o vi sense necessitat d’utilitzar gots. Un objecte d’origen desconegut que a Espanya s’utilitza des de fa molts anys. L’han fabricat artesans al llarg de segles que ens confirmen que un bon disseny és el que és útil, que serveix a les persones amb eficàcia i que amb els mínims recursos ens ofereix l’excel·lència.

@ Arxiu del Museu de la Vida Rural // Luis Buñuel fent beure amb porró a Salvador Dalí, l’any 1929. FUNDACIÓN GALA-SALVADOR DALÍ // Postal d’una noia bevent d’un porró. Centre de Documentació de Cultura Popular. Fons Joan Amades.

Qui va projectar el Pavelló sabia reconèixer la qualitat en el disseny, l’arquitectura i l’art, i és per això que d’aquesta fotografia en volem destacar el porró: un bon disseny! A la foto, a part del porró hi participen: Josep Lluís Sert i Luis Lacasa, els arquitectes encarregats de dissenyar el Pavelló. Torres Clavé, el dibuixant de la butaca. Calder, l’autor de la font de mercuri. Picasso, el pintor del Guernica.

Pavelló de la República per l’Exposició Internacional de París de 1937. Autoria desconeguda. Arxiu històric del COAC // Font de mercuri d’Alexander Calder amb la pintura Guernica al fons, 1937 Médiathèque d’Architecture et du Patrimoine, París. Foto: Henry Baranguer. (C) Calder Foundation New York / ADAGP, Paris (C) Succession Picasso – Gestion droits d’auteur (C) Ministère de la Culture – Médiathèque du Patrimoine, Dist. RMN-Grand Palais

La taula Jujol 1920 y el món oníric de Dalí

Una taula, una masia i un quadre. Tarragona, Sant Joan Despí i Figueres. Modernisme i surrealisme junts encarnen l’essència avantguardista de la Catalunya de principis de segle que va confluir en una Barcelona d’entreguerres intensa, bohèmia i combativa.

Catalunya és un lloc fascinant per molts motius, però destaca, sense cap dubte, per la seva rica història social i cultural, pels moviments artístics que van repercutir en l’arquitectura i el disseny de les seves ciutats, salons i edificis, i per ser un gresol necessari per a l’auge del modernisme i les avantguardes.

Quan apreciem aquesta composició de la taula Jujol, és inevitable que ressoni amb força tot l’eco de la història. Què podria tenir en comú aquesta estilitzada taula auxiliar, dissenyada per Josep Maria Jujol el 1920, amb la masia de Can Negre, que ell mateix va reformar el 1930, i el quadre Les Temptacions de Sant Antoni, de Salvador Dalí?

L’abast de la comparació és inclassificable; en molts aspectes, Jujol va participar de manera activa de certs moviments d’avantguarda, com bé reflecteix el disseny de Can Negre. Les seves formes ondulades, els símbols religiosos i els colors sorprenents ens insinuen un ric món interior de l’arquitecte i una visió onírica de la realitat, pròxima al moviment surrealista que impregna tota l’obra de Dalí, però particularment a aquest meravellós quadre que va pintar el 1946 i que ara forma part del Museu Real de Belles arts de Brussel·les. 

Només cal fixar-s’hi per veure que les potes dels elefants aguanten una carrossa amb aires de basílica parisenca, de la mateixa manera que les potes de la taula Jujol aguanten la seva estructura en la composició de la nostra fotografia, que al seu torn nosaltres traslladem a la façana de Can Negre i a les seves columnes, que presenten una concomitància amb el món dalinià que ens evoca de manera irrevocable l’essència de la nostra història.

Imatges: Can Negre de Joan Palau, Mesa Jujol de Meritxell Arjalaguer.

Feliç any nou 2023. Studio Albert Romagosa x Mobles 114

“L’home dels nassos és un personatge mitològic tradicional de Catalunya (també de València i Balears) que té tants nassos com dies té l’any —o com dies li queden. S’explica als nens que només se’l pot veure el dia 31 de desembre, que és quan, com a tots els humans, li queda un sol nas.

Amb aquest possible retrat de l’home dels nassos volem compartir aquest tipus de tradicions perquè no es perdin i així reivindicar la nostra cultura popular”

A. R.


El 2023 s’acosta ràpidament i estem llestos per endinsar-nos en un any que promet ser especial per a Mobles 114: l’any en què complim 50 anys. Tanquem el 2022 amb una felicitació a càrrec de l’equip de Studio Albert Romagosa, una petita oficina de disseny gràfic el treball de la qual es caracteritza per la precisió i la serenitat dels seus projectes.

La metodologia de Studio Albert Romagosa parteix d’una profunda anàlisi, tant de l’encàrrec com del context, que els permet oferir dissenys cuidats fins als detalls i amb resolucions formals molt diverses, adaptades a cada cas.

Destaquen projectes de disseny editorial com “Cross Cultural Chairs”, publicat per Onomatopee; el redisseny de la identitat i web de HIC, blog de referència en arquitectura; o la gràfica de l’exposició “Cine y Moda por Jean Paul Gaultier” per a CaixaForum.

Aquest enfocament plural a l’hora de dissenyar els ha portat a treballar per a clients i entitats tant locals com internacionals i a ser premiats en nombroses edicions dels premis Laus. A més, tenen part de la seva producció gràfica catalogada i conservada als arxius del Museu del Disseny de Barcelona i la National Art Library del Victoria & Albert Museum de Londres.

Imatges: Studio Albert Romagosa

 

Mobles114 dona el seu arxiu i productes al Museu del Disseny de Barcelona

El passat 30 de novembre el Museu del Disseny de Barcelona va rebre la donació de l’arxiu de Mobles 114 com a commemoració dels 50 anys de trajectòria que l’editora celebrarà aquest 2023. Aquesta concessió se suma al fons ja existent de la col·lecció del museu i també inclou material dels inicis de Josep Maria Massana i Josep Maria Tremoleda, fundadors de Mobles 114 al costat de Mariano Ferrer el 1973. 

A l’arxiu hi ha fotografies, catàlegs comercials i fins i tot material que mostra l’evolució gràfica de l’empresa, desplegada pel dissenyador gràfic i fotògraf América Sánchez. També s’exposa el procés de treball després de l’edició d’alguns dels dissenys produïts per Mobles 114 en forma d’esbossos, plans o prototips.

La donació també inclou una part de productes del catàleg de Mobles 114, com ara mobiliari, il·luminació i accessoris, dissenyats des de la seva fundació el 1973 per dissenyadors nacionals i internacionals, com Enzo Mari, Jorge Pensi, Santiago Roqueta, Gabriel Mora, Carles Riart, André Ricard o Álvaro Siza, entre altres.

Entre les peces que formen part d’aquesta donació hi ha dissenys icònics i vigents al catàleg de l’editora, com la butaca Torres Clavé, dissenyada el 1934 per l’arquitecte Josep Torres Clavé, el penjador Ona, de Montse Padrós i Carles Riart, el tamboret Nuta, de Lluís Pau, o el sistema de prestatgeries TRIA, dissenyat el 1978 per J. M. Massana i J. M. Tremoleda. 

Aquest patrimoni, que se suma al fons ja present i que forma la col·lecció permanent del Museu del Disseny de Barcelona, permetrà completar els diversos períodes de la trajectòria de Mobles 114 i contribuir a la història del disseny de Barcelona.

Escenaris d’un futur proper

Mobles 114 participa en l’exposició ‘Escenaris d’un futur proper’, comissariada per la periodista especialitzada en disseny Tachy Mora i amb una proposta signada en col·laboració amb els dissenyadors Júlia Esqué, Marc Morro i Jaume Ramírez.

Des del 23 de novembre al 19 de març, al CCCC Centre del Carme, es pot visitar l’exposició organitzada pel WDC (Capital Mundial del Disseny) en col·laboració amb el Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana, en la qual diversos dissenyadors, arquitectes i fabricants presenten solucions per abordar qüestions relatives al canvi de paradigma del disseny domèstic actual.

A més de la reducció de la mida mitjana de les cases o la necessitat que les llars compleixin amb noves funcions com el teletreball, d’altres temes són la incorporació de nous estils de vida més dinàmics, com els nòmades digitals o els nous tipus de família, que obliguen els habitatges a adaptar-se de manera ràpida, senzilla i accessible.

‘Escenaris d’un futur proper’ explora aquests canvis i convida els participants a dissenyar solucions al voltant de cinc conceptes: flexibilitat, multifuncionalitat, nomadisme, modularitat i sostenibilitat.

PEY Superligera, 2022
Disseny de Júlia Esqué, Marc Morro i Jaume Ramírez.

“Hem dissenyat un moble per poder dormir, treballar i menjar. Consta d’una loneta tensada sobre el sistema de taules PEY de Mobles114, que hem modificat lleugerament. És fàcil de desmuntar i transportar, i el conjunt, com el seu nom indica, és superlleuger”.

Dimensions:
Llargada 200 cm
Amplada 80 cm
Alt 90 cm

L’exposició es podrà visitar fins el 19 de març de 2023 a la sala Carlos Pérez del CCCC Centre del Carme, dins del programa oficial de World Design Capital València 2022.

Imatges: Jara Varela

Les il·lustracions de Luis Mazón per a Mobles 114

L’il·lustrador basc establert a Barcelona Luis Mazón ha estat l’encarregat de donar color a alguns dels dissenys més icònics de Mobles 114. Les il·lustracions, que es poden veure a la nostra pàgina inicial, recullen el testimoni de l’obra gràfica de l’artista, reconegut pels seus GIF i pinzellades digitals.

The Byrd Bath and the new health bills ilustració per The New Yorker Magazine.
Sam Gendel y Sam Wilkes ilustració per The New Yorker Magazine.
Silver Needle Tea animació per Vogue.

Inspirades en moments quotidians, les il·lustracions de Luis Mazón recullen esquemes de colors vibrants i referències a la cultura pop que cobren vida a través de petits moviments circulars. Molt influït per la tècnica del grafit, Mazón va estudiar disseny gràfic, més tard va saltar a la il·lustració i es va acabar especialitzant en motion graphics. Aquest bagatge l’ha portat a treballar per a clients internacionals com New York Times Magazine, The New Yorker, Zeit Magazine, Airbnb o Odiseo, entre altres. 

Amanda Gorman ilustració per Zeit Magazin.

Si bé, tenint en compte la fama dels seus GIF, les seves obres solen tenir presència digital, Mazón no es limita a un únic mitjà. El seu procés comença amb la creació d’un collage fotogràfic com a referència que després digitalitza per provar diferents composicions i colors. Quan queda satisfet amb el resultat, el dibuixa a mà mitjançant diferents tècniques (com aquarel·les, retoladors o pastels a l’oli) i posteriorment l’escanejar, en corregeix els colors o alguns detalls i finalment l’anima. Tota una transformació mitjançant la qual l’il·lustrador experimenta amb diferents processos que aporten textura i energia a l’obra. 

La col·laboració entre Luis Mazón i Mobles 114 presenta, a través del seu característic traç ‘estil crayon’, diverses composicions de taules, seients, accessoris i diverses configuracions del sistema TRIA representades en la paleta de tonalitats present al catàleg de la marca.

Fuente: mazonluis.com

80 anys de la Catalana, una butaca amb història

Aquest 2022, celebrem el 80è aniversari de la butaca Catalana, un disseny icònic de Germán Rodríguez Arias, reeditat des del 2017 per Mobles 114 dins de la col·lecció Classics. 

La butaca Catalana és fruit de l’emotiva amistat que es va forjar entre l’escriptor Pablo Neruda i l’arquitecte català Germán Rodríguez Arias, durant els anys que, aquest últim, va passar a Xile. Rodríguez Arias va ser membre fundador del grup d’arquitectes i tècnics que van conformar el GATCPAC.

Enmig d’una atmosfera d’exili i canvis, i després de col·laborar amb diversos arquitectes xilens signant projectes sota els noms d’aquests, Rodríguez Arias va enfocar la seva activitat en el disseny d’interiors i de mobiliari. Un dels projectes més destacats d’aquesta etapa és el disseny de l’interior del Cafè Miraflores, un punt de trobada d’intel·lectuals espanyols a Santiago de Xile. Després de l’èxit d’aquest projecte, Rodríguez Arias va fundar, juntament amb Cristián Aguadé i Claudi Tarragó, l’empresa Muebles Sur, que es va convertir en una de les fàbriques de mobles més importants de Xile.

Imatge: Diaz Wichmann

La relació amb Pablo Neruda neix en aquest moment perquè l’escriptor era client freqüent del Cafè Miraflores. L’estil mediterrani del local va captivar el poeta i li va encarregar a Rodríguez Arias la intervenció en tres de les seves cases al seu país natal, així com peces de mobiliari original per acompanyar els espais. Concretament, la butaca Catalana era a la casa que Pablo Neruda tenia a l’Illa Negra, i l’ampliació de la qual també va anar a càrrec de Rodríguez Arias. 

La Catalana es va concebre com una butaca amb una estructura amb molta personalitat i una forta vinculació amb la tradició local. El curiós disseny de sis potes està inspirat en les cadires realitzades en fusta de pi tornejat i boga pròpies de la costa mediterrània.


Pla i alçat de la cadira dissenyada per Germán Rodriguez Arias per a Muebles Sur, en fusta de pi i boga, amb el seient de boga, a la manera catalana. Imatge: Museu del Disseny.

Aquest singular seient es recolza sobre quatre potes principals i dues potes posteriors que disposen d’uns petits contraforts que li aporten més estabilitat i permeten inclinar el seu alt respatller. 

Aquesta és una cadira que ha estat present en l’imaginari mediterrani des de l’època de la seva creació i que ha format part de llars de figures com Salvador Dalí, que les tenia per gaudir-ne ell i els seus convidats a la seva casa a Cadaqués.

Imatge: Joan Vehí

La Catalana és una peça de mobiliari amb un gran poder emotiu i sabor autòcton, allunyada de l’estil més pròpiament conservador i racionalista de l’època; un seient de formes acollidores i un fort sentit orgànic que projecta una imatge serena alhora que totalment actual, fins i tot 80 anys després del seu disseny.

Imatge: Meritxell Arjalaguer

La col·lecció Classics de Mobles 114 aposta per fer reviure peces emblemàtiques de mobiliari tenint en compte les seves propietats i característiques formals, i sempre respectant al màxim el disseny original en les reedicions.

Amb la sèrie Classics també volem rendir un merescut homenatge a tots els dissenyadors, les obres dels quals han contribuït a millorar la qualitat de vida de la societat amb les seves creacions i que, avui dia, es consideren peces de culte i formen part d’exposicions i museus.

summer 2022, curro claret x mobles 114

Les vacances d’estiu s’acosten i, com cada juliol, Mobles 114 convida a un artista, dissenyador o fotògraf a crear una felicitació. Per a posar una mica de pausa a aquest any carregat de desafiaments, aquest estiu, ningú millor que el dissenyador i activista Curro Claret per a signar aquesta postal.

El dissenyador industrial barceloní utilitza el disseny com una eina per a generar una societat més igualitària, diversa i inclusiva. Després de cursar els seus estudis en disseny industrial a l’Escola de Disseny Superior Elisava de Barcelona i en la Central St. Martins de Londres, i treballar diversos anys en activitats relacionades amb el disseny, en 1998 Curro Claret es va proposar redefinir la seva trajectòria professional i descobrir noves maneres de concebre el disseny per a canviar la societat.

Durant aquest temps, els projectes de Curro Claret han reavaluat els materials, els processos i les tecnologies per a donar una resposta als obstacles socials, econòmics i ambientals que ens envolten. Exemples d’això són la Peça T300, un suport de metall que pot transformar materials trobats en mobles funcionals com un tamboret, un banc o una taula, o el disseny de les botigues Camper en col·laboració amb diverses fundacions dedicades a l’atenció de persones sense llar.

Sempre utilitzant la creativitat amb un enfocament honest i sostenible, el treball de Curro Claret desmitifica la figura del dissenyador elitista, posant-se al costat dels més vulnerables i retornant la idea del disseny com a vehicle per a millorar la vida de les persones.

Actualment, Curro compagina el seu treball com a dissenyador amb la docència, on al costat de les noves generacions de dissenyadors analitza com aquesta figura pot ser el canal per a reduir el desaprofitament, millorar la durabilitat i desenvolupar el millor mitjà per a objectes en el futur.

Imágenes: Curro Claret

Inspired in Barcelona: A gathering place

 

El passat 7 de juny es va posar en marxa la Setmana del Disseny de Milà amb una sèrie d’esdeveniments repartits per tota la ciutat. A més de ser-hi presents amb un estand al recinte firal, Mobles 114 també va participar en el Fuorisalone de la mà del projecte “Inspired in Barcelona: A gathering place”, una exposició promoguda pel Barcelona Centre de Disseny (BCD).

 

La plataforma Inspired in Barcelona té com a fi fer ressò de propostes creatives i de disseny produïdes a Barcelona i atorgar-los una projecció internacional. Es va reunir una gran varietat de marques i professionals del sector, al costat d’altres projectes emergents, amb l’ànim d’expandir el potencial de les indústries locals dedicades al disseny. En aquesta ocasió, la proposta “Inspired in Barcelona: A gathering place” la van representar més de 100 dissenys de 39 empreses i més de 60 creadors, i es va inspirar en la cultura barcelonina a l’entorn del bar i la seva tradició culinària. 

 

L’exposició, organitzada en dues grans àrees, una centrada en el sector contract per a bars i una altra focalitzada en el food design, va comptar amb la participació de Mobles 114 a l’espai dedicat a l’interiorisme i al disseny de producte. A l’espai s’hi podien veure la taula i les cadires Tube dissenyades per Eugeni Quitllet, el tamboret giratori Gimlet de Jorge Pensi i el tamboret Nuta, un disseny de Lluís Pau ideal per a l’hostaleria. Tots aquests productes es van exposar seguint una narració que s’articulava al voltant de vuit conceptes relacionats amb la personalitat dels espais i el mobiliari. 

 

 

 

Salone del Mobile Milano 2022

 

Entre els dies 7 i 12 de juny, Mobles 114 va participar a la 60a edició del Salone del Mobile a Milà.

 

L’estand, dissenyat per Stefano Colli, hi predominava el color blanc a les parets i un terra de tova tradicional que reflectien una atmosfera arquitectònica mediterrània. A part dels productes de Mobles 114, l’atrezzo utilitzat va comptar amb la col·laboració de l’editoria Tunds amb dos aplics de paret Junco, un disseny original de JA Coderch i uns gerros de vidre realitzats per The Glass Apprentice

 

 

 

Dins la selecció de productes presentats hi havia les següents novetats: la cadira Gràcia Giratòria, la nova col·lecció de tamborets Nuta Colors, la butaca Danesa en la versió més domèstica i confortable i els darrers accessoris que amplien les opcions de configuració de TRIA Shelving System.

 

El sistema de prestatgeries TRIA és un dels nostres productes més icònics i ofereix un gran nombre d’opcions de personalització segons els requisits de l’espai i els usuaris. Les darreres incorporacions a aquest sistema inclouen quatre nous accessoris que s’adapten al seu estil atemporal i al caràcter altament funcional: un armari vitrina, un sistema d’il·luminació LED, una taula de 90×120 cm amb pota i la possibilitat d’afegir fonadures.

 

Aquest any, a la Fira de Milà vam presentar el projecte “Touchstone ”, una col·laboració entre Mobles 114 i The Glass Apprentice inspirada en el nou armari vitrina de TRIA. Aquesta col·lecció neix sota la premisa de trobar una relació entre les portes de vidre i els gerros realitzats amb el mateix material.

 

 

Tant el Salone del Mobile 2022 com el Fuorisalone 2022 han ofert un ampli programa d’esdeveniments, instal·lacions i llançaments que han posat el focus en la creativitat i la innovació. A més, dins del marc del Fuorisalone, Mobles 114 també ha participat amb altres marques i editores nacionals en la instal·lació “Inspired in Barcelona: A Gathering Place”, promoguda per Barcelona Centro de Diseño (BCD) i comissariada pel dissenyador Martín Azúa.

 

Imatges: Marcela Grassi

Touchstone by The Glass Apprentice

El proper dimecres 22 de juny, en el marc de la Barcelona Design Week, Mobles 114 obre les portes del showroom per presentar “Touchstone”, una col·laboració amb el dissenyador de vidre bufat Pròsper Riba Vilardell, fundador del projecte The Glass Apprentice’. 

 

Aquesta és la tercera ocasió en què Mobles 114 convida un dissenyador a explorar el component artesanal des de l’àmbit del disseny d’objectes basant-se en la prestatgeria Tria. Enguany, l’editora ha optat per col·laborar amb ‘The Glass Apprentice’ per a la creació de “Touchstone”, una col·lecció de peces de vidre per presentar les novetats de Tria.

 

 

 

Una de les novetats presentades aquest any a la Fira de Milà per part de Mobles 114 ha estat l’armari vitrina amb portes corredisses transparents, que se suma a la família de configuracions disponibles de TRIA Shelving System. “Touchstone”, de The Glass Apprentice, neix sota la premisa de trobar una relació entre les portes de vidre de l’armari vitrina i els gerros fabricats amb vidre. De la paleta de colors disponible de TRIA Shelving System, el dissenyador ha triat els tons taronja i verd.

 

Pel seu procés, Pròsper Riba Vilardell s’ha centrat en una proposta sense motlle i hi ha incorporat el component de l’atzar en el procés d’execució. A partir d’una bola bicolor transparent a la qual se sumen el color taronja o verd, la peça es porta fins al límit d’elasticitat durant el procés de cocció i es deforma per l’efecte de la pròpia gravetat.

 

Aquest tipus de producció artesanal propicia que cada peça sigui diferent i, per tant, única, fet que potencia l’essència i el valor de la producció artesanal. El resultat és una col·lecció de peces que fusionen les influències artesanals del vidre amb el caràcter atemporal i funcional representatiu de Mobles 114.

 

“Touchstone” es podrà veure al showroom de Mobles 114 dins del marc dels esdeveniments celebrats durant l’OFF Barcelona Design Week. Et convidem a descobrir la col·lecció el dia 22 de juny en un entorn distès mentre gaudim de croquetes i cerveses.

 

Us convidem a conèixer el sorprenent resultat d’aquesta col·laboració!

 

Data i hora: 22 de juny de 18 h a 21 h

Lloc: Mobles 114 (Julián Romea, 16 baixos 2)

Inscripció: gratuït amb accés lliure

 

Tornem un any més al Salone del Mobile

 

Amb motiu de la Setmana del Disseny de Milà, Mobles 114 torna un any més a la ciutat italiana a presentar les seves últimes novetats.

 

 

El 60 aniversari del Salone del Mobile es durà a terme del 7 al 12 de juny al recinte firal Fiera Milà Rho, i serà durant aquestes dates quan Mobles 114 exposi les últimes incorporacions al catàleg de la marca. Et convidem a visitar-nos al Hall 10 D 05!

 

 

A més, dins del marc del FuoriSalone, Mobles 114 participa al costat d’altres marques i editores nacionals en la instal·lació “Inspired in Barcelona: A Gathering Place”, promoguda per Barcelona Centre de Disseny (BCD) i comissariada pel dissenyador Martín Azúa.

Casa Les Punxes x Cloudworks, un nou coworking al cor de Barcelona

 

Al número 420 de l’Avinguda Diagonal, just entre els carrers Rosselló i Bruc, s’alça la imponent Casa de les Punxes, un dels monuments més emblemàtics i particulars del modernisme barceloní. Recentment adaptada per Cloudworks com a espai de coworking, ens endinsem al seu interior per descobrir-hi una cafeteria-restaurant elegant, eclèctica i acollidora, llesta per allotjar qualsevol vianant que busqui un lloc dinàmic i inclusiu per gaudir d’un deliciós cafè.

 

 

Situada a la frontera entre el barri de Gràcia, dinàmic i vibrant, i l’Eixample, primorós i estructurat, la Casa Terradas es va construir el 1905 com un castell medieval amb ànim de dotar l’obra de l’arquitecte modernista Puig i Cadafalch d’un matís gòtic. Es podria dir que aquest és precisament el tret més definitori de la Casa dels Punxes: l’eterna dicotomia entre el nou i el vell, el contemporani i el clàssic, el bàsic i el refinat.

 

El projecte de Cloudworks es divideix en tres espais ben definits per poder compaginar la feina i el descans. El lobby, on s’han incorporat peces de Mobles114, està situat a peu de carrer i és obert al públic; qualsevol persona és benvinguda per prendre-hi un cafè o gaudir d’un saborós menú.

 

 

 

La decoració modernista, pròpia dels orígens de l’edifici, casa a la perfecció amb la inspiració industrial de la cadira Tube, dissenyada per Eugeni Quitllet, de formes arrodonides, resistent i adaptable, que ens retrotreu a la Barcelona de principis de segle, i amb el tamboret Nuta Colors, dissenyat per Lluís Pau, caracteritzat pel racionalisme i el minimalisme propis de la Bauhaus, l’atemporalitat i l’acabat d’orfebre de la qual reforcen la visió holística del lobby. D’altra banda, el penjador Forc, dissenyat per Lagranja Design, ens delecta amb el seu disseny amable i la claredat d’unes formes suaus. Tallat en fusta de faig, pràctic i funcional, aquest estilitzat penjador encaixa perfectament en la fusió entre el clàssic i el contemporani.

 

 

 

La zona de coworking està situada al primer pis, just damunt del lobby, a l’espai conegut com l’office, que consta de 74 llocs de treball còmodes i agradables. No obstant això, per gaudir de l’entorn més espectacular d’aquest edifici emblemàtic cal continuar pujant una mica més, fins al terrat. A dalt, tot es veu des d’una altra perspectiva, a l’abric de les famoses sis punxes que donen nom a la Casa Terradas. El Cloud és un espai destinat a la relaxació i la contemplació que ofereix cinc lluminoses sales de reunions i un espai cantina on podràs menjar i conversar. El mobiliari de la terrassa està compost íntegrament per la col·lecció Tube. A més de les cadires, Eugeni Quitllet ens sorprèn amb la taula auxiliar Tube, perfecta tant per a interior com per a exterior per la seva construcció en alumini. Assegut al punt més alt de la Casa dels Punxes i amb Barcelona als peus, els dilluns al matí tenen un efecte extremadament plaent.

Imatges: Meritxell Arjalaguer

 

Un retrat de l’il·lustrador Pol Montserrat per mitjà de la seva col·laboració amb Mobles 114

Des de la primera pinzellada fins a la publicació de la il·lustració ja finalitzada, en Pol Montserrat treballa dins d’un procés intencionadament experimental i amb cada encàrrec dona forma a imatges fluides i siluetes familiars mitjançant la tinta xinesa o el guaix. Des del seu estudi de Barcelona, aquest artista, que ha acompanyat durant diverses edicions els catàlegs de Mobles 114, il·lustra escenes ordinàries carregades de minimalisme i bellesa.

 

 

 

 

 

A partir d’aquella primera col·laboració es crea un nexe que torna a transformar-se en una sèrie d’il·lustracions per al catàleg Classics, en les quals la butaca Catalana, la taula Jujol, la làmpada Fil o el cendrer Copenhagen s’omplen de color gràcies als traços fluids i conceptuals de l’artista; unes imatges diluïdes i pròximes que conviden a l’espectador a fer seus els dissenys. 

 

PEY Table System

 

L’última col·laboració entre en Pol i Mobles 114 ha estat una animació per a l’opening del vídeo de la col·lecció de taules PEY. Amb aquesta creació, en Pol converteix una escena neutra en una acollidora llar a base de les seves característiques pinzellades i també intervé en el vídeo exemplificant alguna de les funcionalitats pròpies del conjunt de taules per a espais de treball o home office. 

 

L’obra d’en Pol Montserrat, amb tan sols uns moviments ràpids de pinzell, ens porta de manera onírica a l’honestedat i senzillesa que Mobles 114 cerca també en cadascun dels seus dissenys.

 

 

Vídeo: Marc Mitjà i Laura Galofré

Il·lustracions: Pol Montserrat

El “Nou” Mas Vell, un indret eclèctic on el vell s’uneix amb el nou.

Més que el clàssic restaurant de menjar tradicional català, el “Nou” Mas Vell és un lloc que desprèn creativitat i on s’hi viuen moltes experiències constantment. Com que també disposa de cerveseria, pub, un espai de coworking i una zona per celebrar esdeveniments, les persones que estan darrere del projecte asseguren que es tracta d’un estil de vida. No només elaboren la seva pròpia cervesa, sinó que esdevé un lloc de creació d’idees i d’energia creativa.

Ubicat en una antiga masia del segle XIV amb vistes al mar a la zona del Masnou (Barcelona), aquest meravellós edifici va ser reformat posteriorment per l’arquitecte modernista Bonaventura Bassegoda en el complex del Casino durant els primers anys del segle XX. L’edifici es va restaurar conservant-ne la impressionant façana i altres elements icònics d’estil gòtic que es mesclen amb certs aires mediterranis corresponents a la seva ubicació costanera.

 

L’actual projecte de l’arquitecte, Stefano Colli incorpora peces de Mobles114 tant a l’interior com al pati. La cadira i la taula Tube, dissenyades per Eugeni Quitllet, tenen un estil distintiu que evoca al passat industrial de Barcelona i que funciona perfectament a la zona exterior, mentre que el metall del tamboret Nuta i de la taula Oxi Bistrot recorden les superfícies dels tancs de fabricació de cervesa adjacents a l’interior del restaurant. Colli, també incorpora a les zones de coworking la col·lecció formada per les cadires i la taula Gràcia Wood.

 

 

 

La identitat gràfica del “Nou” Mas Vell l’ha dissenyat Ingrid Picanyol Studio en paral·lel amb el projecte de Stefano Colli complementant-se mútuament. Aquestes intervencions s’entenen com un homenatge al llegat icònic del Mas Vell, respectant la disposició arquitectònica original, rescatant elements del passat i afegint-ne d’altres que hi podrien haver sigut en el seu dia.

 

 

Imatges: Leo Garcia Méndez

André Ricard, el disseny invisible

Mobles114 coprodueix el documental ‘André Ricard, el disseny invisible’, dirigit pel cineasta Poldo Pomés, amb guió del periodista Xavier Mas de Xaxàs. En aquest, en el transcurs de més de 56 minuts, es repassa la vida i obra d’un dels primers dissenyadors de producte nacional. Un pioner que, des de l’honestedat, ha treballat desenvolupant productes per fer-nos la vida més fàcil i agradable.

 

André Ricard (Barcelona, 1929) és considerat, junt amb Miguel Milà, un dels pares del disseny industrial català. Des de petit va sentir la necessitat d’analitzar la forma i la funció dels objectes que l’envoltaven. Aquella primerenca afició va ser la que el va portar a estudiar a l’Academia del Warnia Zaraszescka, artista polonès que li va inculcar l’ensenyament de la Bauhaus, a freqüentar el Regne Unit mentre se celebrava el Festival of Britain, o a admirar el treball de Raymond Loewy.

Amb el disseny com a bandera, Ricard va treballar per visibilitzar i enaltir una professió, en la que a l’Espanya dels cinquanta, era totalment desconeguda. També ho va fer traçant connexions entre els dissenyadors nacionals i els seus homònims europeus o nord-americans. Participant activament a l’ADI-FAD (Foment de les Arts i el Disseny) fins a convertir-lo en l’organització que coneixem avui en dia.

 

Bellesa estètica com a conseqüència de la funcionalitat

 

Des de l’inici de la seva col·laboració amb l’empresa de fragàncies Puig, dissenyant el packaging dels seus perfums, L’André Ricard ha concebut algun dels dissenys més recurrents de la nostra vida quotidiana. Des de les ampolles de detergent Norit fins a les pinces Orion, passant pels icònics cendrers Copenhaguen 1966 o les pinces Tong 1964, tots dos reeditats per Mobles114 i que formen part de la col·lecció “Classic Collection”.

 

 

BodeGon: Un bar-restaurant indispensable a Bordeus

A la zona de la Victoire, en ple cor de la capital mundial del vi, hi ha BodeGon, n modern bistrot amb una àmplia terrassa que és l’escenari de nombroses seqüències urbanes en una ciutat en la qual conflueix un estil eminentment clàssic, però on també batega un gran sentit de modernitat i frescor. 

Mobles114 ha col·laborat amb Benayoun Architectes aportant el mobiliari d’exterior de la col·lecció Tube per a aquest bar-restaurant. La premisa era contribuir a crear un espai agradable i distès, especialment concebut per fomentar les trobades socials i crear una atmosfera informal. 

Situat en plena Place de la Victoire, enfront de la triomfal Porte d’Aquitaine, BodeGon destaca pel seu aspecte dinàmic i ple de vida en una zona eminentment urbana, transitada pels tramvies i on conflueixen els ciclistes i també hi desfilen els estudiants.

El punt sorprenent del projecte és la incorporació d’un element visualment interessant que contrasta amb l’arquitectura clàssica de l’entorn, fet que ens recorda a l’estil Haussmannian típicament parisenc.

Les peces de la col·lecció Tube dissenyades per Eugeni Quitllet, s’ajusten a la perfecció a la terrassa d’aquest bar tan emblemàtic gràcies a la seva adaptabilitat a diferents entorns d’exterior i fins i tot interior. A més, són una solució perfecta per a l’hostaleria. Gràcies a la conjunció de l’alumini i el polipropilè que conforma el seient, les peces de la sèrie Tube són lleugeres, resistents, apilables i de fàcil manteniment.

El més característic del seu disseny i on recau tota l’atenció és el tub continu d’alumini, que li confereix un gran dinamisme i atractiu visual sense restar lleugeresa a l’aspecte. Recolzada sobre tres potes que permeten emmagatzemar-la amb facilitat, la taula Tube també manté aquesta essència de suaus línies corbes i aporta un sentit de continuïtat al projecte.

Imatges: Meritxell Arjalaguer

Distribuïdor del producte: Agora Mobilier

La casa-estudi d’Isern Serra i Valeria Vasi a Barcelona

La parella formada pel dissenyador d’interiors Isern Serra i l’artista Valeria Vasi ha comptat amb Mobles114 en crear la seva llar a Barcelona, un espai serè on regnen el minimalisme i el caràcter Mediterrani.

L’habitatge de 120 ​m² d’aquesta parella de creadors, situat en un antic edifici d’oficines dels anys 50 en el barri del Clot, és també l’estudi de la Valeria Vasi. En totes les seves habitacions predomina un ambient relaxat i casual, ja que ha estat concebuda com un espai diàfan banyat de llum on poder viure, crear i gaudir en companyia.

La parella tenia clar que volia crear un espai obert que facilités la comunicació i afavorís l’aspecte social. És per això que van decidir optar per espais amplis on la cuina, el menjador i el saló es fundin en una sola estada que s’orienta cap als amplis finestrals, rebent de ple la llum del sol del migdia.

De línies clares i amb abundant llum natural, la cuina es compon d’una gran illa central d’obra amb un sobre de fusta de freixe on es troben la pica i els focs, incloent l’extractor que queda integrat en la placa d’inducció, ometent la campana i afavorint així la continuïtat entre cuina, menjador i saló.

Aquesta illa adquireix un gran protagonisme i és un espai clau a l’hora d’articular la cuina i el menjador. El polifacètic tamboret Nuta s’adapta a la perfecció a aquesta configuració gràcies a les seves línies senzilles i funcionals. Aquest disseny de Lluís Pau destaca per les seves formes lleugeres i equilibrades, que ho fan especialment idoni per a l’hostaleria, espais d’exterior, així com interiors de tota índole, ja que s’integra perfectament en estils que van des del clàssic al contemporani gràcies a la seva sobrietat formal. Degut al seu caràcter elegant alhora que funcional, Nuta ha rebut diversos reconeixements de disseny, com la Selecció Premi Delta ADI-FAD 1990.

A més, el tamboret Nuta és un disseny lleuger, estable i durador, i es troba disponible en diverses altures, acabats i colors, de manera que resulta encara més fàcil adaptar-lo a l’ús i a les característiques de l’ambient.

A casa de l’Isern Serra i la Valeria Vasi, el tamboret Nuta de Lluís Pau per a Mobles114 s’integra de manera excepcional dins d’un espai càlid i minimalista però amb elements que aporten una nota personal, com són les obres de la pròpia artista, pintures realitzades per la seva àvia i objectes adquirits per la parella en diferents viatges realitzats junts.

Imatges: Salva López

DANESA, una elecció segura, una peça essencial

Tal com revela el seu propi nom, la butaca Danesa de Mobles114 és una peça d’allò més acollidora; inspirada per l’elegància i la senzillesa del disseny típicament escandinau.

Creada pels dissenyadors industrials JM MassanaJM Tremoleda, Danesa és un seient altament confortable, de línies pures però generoses, que conviden a ser gaudides a través de la lectura o una conversa distesa.

Realitzada amb materials resistents i d’alta qualitat, aquesta és una peça infal·lible que s’adapta a qualsevol ambient, tant en espais públics (hotels, restauració, showrooms…) com en l’àmbit domèstic o en estances més privades.

Un disseny millorat

El seu disseny fa evident que la funció condiciona la forma. Aquesta butaca disposa d’un respatller format per dues parts diferenciades: un coixí en el respatller que proporciona un confort únic, ja que incorpora uns imants que permeten regular-ne l’alçada; i un respatller que per la seva amplitud i la qualitat del seu entapissat proporciona una comoditat excepcional. Aquests dos elements permeten adaptar-se a cada persona i a cada manera de seure durant períodes perllongats de temps.

L’estructura de la butaca està realitzada amb fusta massissa de roure envernissat, un material noble i càlid que rep a la perfecció la tapisseria tèxtil de la marca danesa Gabriel, disponible en una àmplia gamma cromàtica de tons rics, càlids i neutres.

La butaca Danesa és una peça altament versàtil, de disseny atemporal i elegant amb clares reminiscències de l’estil nòrdic modern que encaixa fàcilment en entorns actuals; aporta una nota càlida i elegant a la qual vegada que convida a gaudir del seu gran confort gràcies al sistema del seu suport.

Imatges: Meritxell Arjalaguer

Feliç any nou 2022

I ja està! Aquest any tan intens va arribant a la seva fi, nosaltres celebrem un 2022 amb aquesta delicada abstracció creada per Júlia Esqué per a Mobles114.

L’obra de la dissenyadora barcelonina és de tot menys fàcil de definir; sempre suggeridora i captivadora. En la seva pràctica sempre mostra la seva afició per tots els materials i solucions disponibles per a explorar.

Sempre movent-se entre l’àmbit conceptual i l’aspecte més funcional del disseny, el seu treball aprofundeix en un ampli ventall d’àrees de recerca, des de l’ergonomia fins a les textures, com demostra en alguns dels seus dissenys de mobiliari.

Des del seu estudi a Barcelona, la dissenyadora s’interessa per la relació entre els objectes i els seus últims usuaris: nosaltres, les persones. D’altra banda, s’ha dedicat a l’estudi del color i l’experimentació amb estampats en els seus últims treballs.

És simplement això, aquesta habilitat per a fluir; per a estar oberts a qualsevol mena de projecte apassionant que el futur pugui portar amb ell que ens fa sentir-nos tan optimistes de cara a aquest any que entra.

Des de Mobles114, volem desitjar-te un feliç Any Nou.

El Pavelló de la República

El racionalisme arquitectònic de Sert, les emotives teles de Miró o Picasso i la calidesa feta mobiliari de Torres Clavé van servir com a mitjà de propaganda política i van establir les bases d’un moviment modern que va aconseguir reconeixement a l’exili.

L’Exposició Universal de París va durar un breu període de temps: es va inaugurar el 25 de maig de 1937 i es va clausurar el 25 de novembre d’aquell mateix any. Dins d’aquell espai diàfan, es va respirar per un segon una escultural calma davant l’imminent caos que vivia Europa.

El pavelló de 1937

La tardor del 1936, en ple esclat de la Guerra Civil, el govern de la Segona República va considerar indispensable participar en l’Exposició Universal de París, a causa de l’enorme potencial de propaganda que tenia aquest esdeveniment. D’aquesta manera podria posar Espanya com un referent respecte a l’art, arquitectura i disseny.

A la Plaça del Trocadéro, als peus de la Torre Eiffel, el 27 de febrer del 1937 es posava la primera pedra del que es convertiria en tota una icona arquitectònica i un símbol del moviment modern espanyol: el Pavelló de la República, obra de Josep Lluís Sert i Luis Lacasa. El pavelló, comissariat pel filòsof José Gaos, tenia dos signants: d’una banda Josep Lluís Sert, un destacat deixeble de Le Corbusier i fundador del GATCPAC (Grup d’Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l’Arquitectura Contemporània), i per l’altre Lluís Lacasa, membre del Partit Comunista i impulsor de l’Aliança d’Intel·lectuals Antifeixistes per a la Defensa de la Cultura.

Si bé Lacasa era afí a l’arquitectura regionalista, Sert s’emmarcava en el racionalisme. A causa dels curts terminis de què es disposava per construir el pavelló, la idea de Lacasa, basada en la construcció amb maó, va ser rebutjada en favor de la proposta de Sert, que partia d’una construcció “en sec” mitjançant mòduls prefabricats. A més, per si fossin poques les limitacions de temps i inversió, el pla de construcció es va haver d’adaptar a un terreny irregular amb pendent i amb l’obligació de respectar els arbres existents.

Aquell edifici de 1.400 metres quadrats amb planta lliure, concebut pels arquitectes com un contenidor buit, es va erigir com un símbol d’innovació i talent i va acollir el treball dels artistes i intel·lectuals més destacats d’aquella Espanya. Els escriptors Max Aub i José Bergamín, el cartellista i fotomontador Josep Renau, el cineasta Luis Buñuel, els escultors Alberto Sánchez i Julio González, els pintors Hernando Viñes, Joan Miró i Pablo Picasso i l’arquitecte Josep Torres Clavé, amb una mostra del seu depurat mobiliari, van donar forma, imatges i paraules al que passava a Espanya.

Si bé des del primer moment l’organització de l’esdeveniment va demanar a Picasso que hi col·laborés, fet que en garantiria l’èxit i la repercussió pública, l’artista en va acabar alentint la inauguració. El Guernica, considerat després com la gran icona de la pintura espanyola del segle XX, tenia al pavelló un lloc clau. Situada en una de les parets del pati, a la planta lliure, Sert i Lacasa havien disposat les columnes que apuntalaven l’edifici de tal manera que res impedís veure la totalitat del quadre.

A la part central del pati també hi havia la Font de Mercuri, obra d’Alexandre Calder, l’únic artista estranger que participava en el pavelló. A la mateixa zona, i coberta amb una lona que feia la funció d’auditori, hi havia diverses butaques de fusta amb suport de corda dissenyades el 1934 per Josep Torres Clavé i que actualment produïm a Mobles114.

L’edifici actual

Amb motiu dels Jocs Olímpics del 1992, l’Ajuntament de Barcelona va encarregar als arquitectes Antoni Ubach, Miquel Espinet i Juan Miguel Hernández León la realització d’una rèplica del pavelló. Aquesta construcció, que respecta el projecte original, està situada al barri barceloní de Vall d’Hebron. Actualment és la seu del CRAI, un dels arxius-biblioteca més importants del món sobre la Segona República, la Guerra Civil, l’exili, el franquisme i la transició espanyola.

La butaca Torres Clavé

Com un petit homenatge al llegat de l’arquitecte i dissenyador Josep Torres Clavé, i a aquest disseny que porta anys acompanyant-nos i formant part del nostre catàleg de Clàssics, la fotògrafa Jara Varela recull en aquesta col·lecció la bellesa de la butaca inspirada en els “cadirats” populars eivissencs en diferents racons del pavelló, tal com segurament la van veure els visitants el 1937.

Torres Clavé, cofundador juntament amb Antoni Bonet del MIDVA (Mobles i Decoració per a la Vivenda Actual), dominava la cerca del confort, fet que es fa palesa en aquest disseny que combina la devoció per l’artesania amb un exercici racional d’ergonomia i proporcions.

Imatges: Jara Varela

Teixidors equipa les seves oficines i espais polivalents de la mà de Stefano Colli i Mobles 114

Després de tres dècades d’història i gran èxit comercial en el sector tèxtil, la marca catalana segueix apostant pel compromís social. Més d’una trentena de persones amb diversitat funcional treballen en els telers manuals, produint peces úniques a un entorn on es respira cura i afecte pel treball artesanal de qualitat. A aquesta iniciativa social també s’hi ha sumat disseny i matèries primeres naturals, apostant per la sostenibilitat.

Reformat prèviament per la cooperativa d’arquitectura arqbag, aquest edifici modernista projectat l’any 1916 destaca una altra vegada per la labor d’equipament de les oficines i espais polivalents en mans de l’arquitecte i interiorista Stefano Colli i Mobles 114.

Colli defensa que el disseny i l’arquitectura poden “transformar i millorar les petites coses, els espais, els llocs, a les persones i els seus hàbits”. Aquest fet es reflecteix a la perfecció en el local de Teixidors a Terrassa, on els seus espais diàfans reben amb gust els dissenys funcionals de Mobles 114.

L’interiorisme és també, segons Colli, una forma més de comunicar, el qual es posa de manifest en la seva selecció de mobiliari pels interiors de Teixidors. Les cadires Tube, amb esperit industrial i línies relaxades, encaixen perfectament en tots els ambients gràcies a la seva versatilitat. Amb un cos sòlid de línies pures, la taula Pey protagonitza els espais de les oficines, on també trobem el funcional sistema d’emmagatzematge Tria revestint les seves parets. També, en el seu entorn de treball, hi podem trobar les cadires Green Eco, produïdes amb materials 100% reciclats i 100% reciclables procedent de residus industrials. La geometria poligonal i el gravat en alt relleu del seient li confereixen un aspecte absolutament original, mentre que el seu caràcter sostenible ressona amb els valors de la firma Teixidors.

Al taller destaquen també les formes modernes i l’esperit tradicional del tamboret Luco. Podem trobar peces de mobiliari funcional a cada cantonada, com el penjador Hulot o la paperera Riga, que combinen bé en tot el conjunt. Les formes escultòriques de la butaca OM Textil i la taula Oxi Bistrot aporten equilibri i una nota de color a un espai on n’és protagonista la llum que entra pels amplis finestrals i on predominen els tons de la fusta.

El nou interiorisme de Teixidors respira creativitat gràcies al mobiliari original de Mobles 114, que li confereix una identitat pròpia a un espai industrial on l’atenció i el gust pels detalls contribueixen a crear una atmosfera càlida i agradable pels seus empleats.

Imatges: Meritxell Arjalaguer

Tierra de arcillas x Mobles 114

Tierra de arcillas és un projecte que neix per crear, des de l’origen del procés, peces i objectes de ceràmica.

Un projecte humil que, precisament per la seva senzillesa, busca una manera d’entendre el món més honesta, més arrelada al territori. Per això ens fa partícips del procés d’investigació, de recerca de materials i de la seva transformació a partir de les terres originaries del riu Andarax d’Almeria.

El resultat és una acurada selecció d’argiles, textures i colors diferents que fan una col·lecció única que ens uneix des de la terra a la taula i el menjar a través de la ceràmica.

Coneixedors d’aquest projecte, des de Mobles 114, ens volíem unir a aquesta manera de fer i per això vam demanar a Tierra de arcillas que ens dissenyessin un gerro per desitjar un bon estiu 2021.

Esperem que us agradi.

Totem by Martín Azúa

 

Jugant amb la quietud estàtica d’un tòtem, el moviment basculant d’un saltamartí i la percussió en un morter, Martín Azúa ha dissenyat aquest objecte ‘stabile / mobile’ (paraula robada de l’obra d’Alexander Calder): Tótem.
Després de treballar durant molts anys amb Azúa, des de Mobles 114 sabíem que aquest aclamat dissenyador basc era la persona ideal per desenvolupar aquesta peça. El reconegut autor té la sorprenent capacitat de convertir els materials amb els que treballa en objectes únics a través dels quals les formes i la naturalesa penetren en els espais que els contenen.
Tòtem es va encarregar amb la intenció d’exhibir-se a una de les prestatgeries Tria que es troben exposades a l’estand del Salone del Mobile 2019 de Milà. Es tracta d’una edició limitada, que s’ha fabricat en fusta de noguera americana.

 

Però no és el primer cop que Azúa dissenya una peça d’aquest estil. Al llarg de la seva carrera, el dissenyador ha donat voltes a aquest mateix concepte creant diverses versions de morters i tòtems.
De fet, seria interessant indagar una mica més en la mena d’obsessió que té l’autor per aquest tipus d’escultures, i veure per què el dissenyador retorna contínuament a treballar amb aquesta classe d’objectes.

Per a la creació de Tòtem, Azúa ha dissenyat una col·lecció conformada per un total de tres models diferents que tenen tant una funció decorativa, com una funció d’ús: serveixen com a morters per moldre espècies, pigments, vegetals o llavors, entre altres coses.

 

No és la primera vegada que Martín Azúa treballa per Mobles 114. Durant els últims anys aquest dissenyador establert a Barcelona ha treballat pel catàleg de la marca en diverses ocasions, dissenyant el tamboret Luco o la cadira Rambla. Defensor de l’artesania, Azúa s’interessa pel treball amb diferents materials, respectant sempre les seves particularitats i textures per donar èmfasi al seu origen.Azúa conserva en les seves obres el més sublim de la naturalesa, destacant les propietats dels elements naturals, la seva evolució i els seus trets més característics. Amb els seus dissenys, l’autor aconsegueix introduir un pessic de naturalesa a l’ambient urbà en el que molts de nosaltres ens trobem submergits.

 

El seu treball es caracteritza per incorporar l’experimentació en el procés del disseny, col·laborant moltes vegades amb artesans o productors, i reivindicant la reflexió social i el respecte cap a la cultura artesanal. Perquè, segons Azúa, ‘l’artesania és una actitud de recerca de la qualitat’, i això es reflecteix en tots els treballs que realitza l’autor.

Les obres del dissenyador basc abasten diverses categories: ha dissenyat des de mobiliari, il·luminació, o objectes diversos que compten amb un llenguatge clarament identificable. Un llenguatge propi, que es projecta tant en els seus dissenys més funcionals, com en els dissenys d’objectes més abstractes, plens de poesia, i no exempts d’un refinat sentit de l’humor.

Des de l’any 2007, el seu projecte “Basic House” forma part de la col·lecció permanent del MOMA de Nova York. A més, també exposa diverses peces a la col·lecció del Museu del Disseny de Barcelona i a diferents col·leccions públiques i privades.

Martín Azúa ha estat reconegut pel seu treball amb el Premi Ciutat de Barcelona 2000, el Premi Delta de Plata 2007, el Premi FAD d’Arquitectura / Efímers 2008, el Premi Design Plus 2009, el Premi Interiorisme Plus 2009, el Premi AD millor dissenyador de l’any 2010, el Premi Delta de Plata 2011 / i el Premi a la Millor Trajectòria Nacional de la Revista Interiors 2015, entre els més destacats.

 

 

 

Mobles114 als mitjans: biblioteca Caterina Albert

L’últim gran projecte de mobles114 ha tingut una gran repercusió i ha sortit publicat a diferents revistes y blogs de temàtica especialitzada en disseny i tendències. Aqui està la recopilació de lo més destacat a la premsa nacional i estrangera:

diarioDESIGN: Biblioteca Caterina Albert de Camp de l’Arpa: apertura visual y luminosidad por Oliveras Boix Arquitectes.

La primera revista sobre disseny escrita en castellà i publicada diariament a la red destaca la luminositat, amplitud y claritat, on s’ha tractat d’aconseguir que tots els elements encaixin amb armonia.

Nextic: Biblioteca Caterina Albert de Camp de l’Arpa.

El portal de disseny, interiorisme, arquitectura i tendències que publica setmanalment novetats, notícies i entrevistes ofereix un recorregut virtual per la instal.lació on abans es trobava la fàbrica de plàstics Alchemika.

Infurma: Biblioteca pública Caterina Albert en Barcelona. Un proyecto de Oliveras Boix Arquitectes y equipamiento de mobles114

El directori de fabricants de mobles i equips d’il.luminació destaca la col.laboració entre empresa i estudi d’arquitectura per aconseguir l’ambient desitjat en un espai d’aquestes característiques.

També en anglés.

Marie Claire Italia: La biblioteca è “in”!

La famosa revista de moda, bellesa, tendències, actualitat i viatges selecciona la biblioteca Caterina Albert a una recopilació de biblioteques on la simbiosi entre arquitectura, disseny i tecnologia triomfa.

b-guided: Biblioteca Caterina Albert de Camp de l’Arpa. Oliveras Boix Arquitectes

La guia d’Espais d’Art, Gastronomia, Hotels, Moda i Bellesa, Botigues de Disseny i Vida Nocturna narra el passat industrial i l’actual ús del complex multifuncional. (Fotografia: José Hevia)

També en anglés.

d[x]i magazine: Biblioteca Caterina Albert de Camp de l’Arpa en Barcelona / Oliveras Boix Arquitectes

El magazine internacional sobre disseny i creativitat contemporanis també explica aquest projecte parlant de la col.laboració entre arquitectes i empresa.