Design for Posidonia

El disseny, un recurs  útil i poderós per denunciar i actuar a favor d’un Mediterrani millor. Design for Posidonia és una proposta valenta de Here We Are Collective per recaptar fons per  ajudar al GOB  Mallorca a protegir els prats de posidònia a les Illes Balears.

GOB és una ONG fundada el 1973 que la seva missió és la millora i conservació de les condicions mediambientals de les Illes Balears per tal d’aconseguir un entorn de sostenibilitat ecològica i social.

 

Here We Are  ha seleccionat  12 peces dissenyades per diferents autors i ha produit un exemplar exclusiu i únic  pintat de color verd en homenatge a la posidònia. Mobles 114 hi ha participat amb el tamboret Luco dissenyat per Martín Azúa que serà venut en un esdeveniment benèfic al restaurant Il Giardinetto de Barcelona. Els fons recaptats aniran integrament al GOB i serviran per conscienciar de la necessitat de preservar l’ecosistema marí de les Balears.

 

 

En aquesta aventura també hi ha participat  Adolfo Abejón, AOO, BD Barcelona, Cristian Herrera, Javier Mariscal, Maria Pratts, Marset, Max Enrich, Nani Marquina, OWL i Santa & Cole

 

A les Balears la posidònia és un ecosistema de vital importància que està en perill degut a les pràctiques de pesca d’arrossegament, esports nàutics o aigües contaminades . Considerada una de les plantes més antigues de la terra va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1999 en alguns dels prats existents a les illes d’Eivissa i Formentera.

 

Mobles 114 produeix els seus mobles tenint en compte l’impacte mediambiental des del principi. Conscients que en la fase de disseny és on més es pot influir,  pensem en una visió integral, més enllà del producte, per incidir en les fases de fabricació i distribució. Els nostres mobles són fabricats a Barcelona i distribuïts arreu del món tenint en compte aquests valors. Per això estem orgullosos de participar en aquest projecte amb Here We Are. Felicitats per la iniciativa i gràcies per haver comptat amb nosaltres.

Donació de la taula Jujol 1920 al Museu del Disseny de Barcelona

Amb motiu de la donació del la taula Jujol 1920 al Museu del Disseny de Barcelona, Mobles 114 va organitzar  una conversa sobre Jujol dissenyador. Varen participar  Josep Maria Jujol (fill de l’arquitecte), Juan José Lahuerta (Director de la Càtedra Gaudí), JM Massana i JM Tremoleda (fundadors i editors de Mobles 114).


Jujol designer from Mobles 114 on Vimeo.

 

La directora del Museu de Disseny, Pilar Velez va destacar la importància de les reedicions de productes i la seva incorporació a la col·lecció del museu.

La taula Jujol 1920 és una reedició de probablement  l’únic exemplar d’aquesta taula que està exposada al Museu Nacional d’Art de Catalunya i que Mobles 114 a reeditat recentment.

Josep Maria Jujol va parlar de la figura del seu pare; un arquitecte i dissenyador, entre altres moltes coses. Un artista total, no prou reconegut, i que amb la reedició d’aquesta taula  volem contribuir a difondre la importància de la seva obra.

Juan José Lahuerta va emmarcar  a JM Jujol en el periode històric de finals del S. XIX i primers del S. XX en el qual Jujol  desenvolupa la seva obra. Una obra única, arriscada i moltes vegades radical, que transita en els diversos estils amb els que conviu. Lahuerta també va destacar la col·laboració de Jujol en algunes de les obres d’Antoni Gaudí defensant una autoria conjunta en les parts en que treballen. Un exemple va ser la reforma que varen iniciar a la Catedral de Palma (Mallorca). Jujol i Gaudí, tots dos amb profundes conviccions catòliques, van ser expulsats abans d’acabar el projecte degut a la incomprensió dels canonges. Eclessiàtics que no van saber apreciar una obra massa radical per l’època.

JM Massana i JM tremoleda, defensors de les reedicions de producte i objectes que mantenen vigent la seva contemporeneitat van destacar la modernaitat de la taula Jujol i els motius per els quals han considerat incorporar aquesta taula a la Col·lecció de Classics de Mobles 114.

 

 

 

Making of ADI-FAD 100 anys de la Bauhaus

L’ ADI-FAD, l’Associació per a l’Estudi del Moble i la  Fundació Mies van der Rohe commemoren el centenari de la Bauhaus amb un Making of on s’analitza la relació de la Bauhaus amb els referents espanyols.

 

L’acte es va iniciar amb una introducció a càrrec de Xema Vidal sobre  la Bauhaus. Vidal va explicar succintament i excel·lent la “idea” de la Bauhaus. El saber pedagògic de Vidal van fer molt entenedors els postulats de la modernitat, destacant que el tret més remarcable de la Bauhaus és “la idea”. Una escola amb pocs anys d’existència que transcendeix al llarg dels anys i en perdura la seva influència fins als nostres dies.

 

Tallers Ribas i l’empresa ROLACO varen ser els fabricants que varen produir mobles sota la influència i també amb la llicència de la Bauhaus. Ricardo Ribas i Pedro Feduchi varen ser els ponents que respectivament varen fer un recorregut històric de les trajectòries empresarials  a la ciutat de Barcelona i de Madrid. Dues capitals que es van apuntar des del principi a la modernitat que venia d’Europa.  Aquestes dues empreses van ser cabdals per a la difusió, producció i venda dels valors estètics que la l’arquitectura contemporània dels anys  30 reivindicava.

 

 

Antoni Mañach i Nina Masó varen parlar del llum G.A.T.C.P.A.C reeditat per Santa & Cole .

Mañach, filòsof i professor a l’escola ESDI va desenvolupar una versió moderna del pensament de la Bauhaus, mesclant conceptes sobre  la teoria de les revolucions artístiques i els seus autors, aparentment  contradictoris, generant un caos intens on es posava de manifest la idea de l’acció del disseny basada en la rauxa del pensament i el seny de la producció (el cap i els peus).   Nina Masó, editora de Santa & Cole va explicar el procés de reedició del llum G.A.T.C.P.A.C que Santa & Cole va incorporar al seu catàleg l’any 1995. Per a la reedició es varen basar a partir d’un llum original propietat de Raimon Torres, fill de Josep Torres Clavé; membre destacat del G.A.T.C.P.A.C.

 

 

Oriol Pibernat i Gabriel Moragas varen parlar de la cadiral  G.A.T.C.P.A.C reeditat per Mobles 114 amb el nom de Butaca Torres Clavé 1934.

 

Oriol Pibernat, historiador i professor a l’escola Eina va posar en context històric el G.A.T.C.P.A.C i va parlar de com els seus membres es decanten de la tendència de la modernitat de la Bauhaus i els seus dissenys amb tub d’acer cromat adaptant-se a la geografia que els hi és pròpia, el mediterrani. Pibernat va defensar la voluntat dels membres G.A.T.C.P.A.C  de signar l’autoria dels mobles que dissenyaven d’una manera col·lectiva. Una actitud, també una reivindicació política i social que duien a terme com a col·lectiu ens els àmbits de l’arquitectura i el disseny. Gabriel Moragas va exposar els antecedents i les diferents versions que hi ha de la butaca G.A.T.C.P.A.C i va explicar a partir de quin model van decidir reeditar la butaca que a l’incorporar-se a la Col·lecció de Clàssics de Mobles 114 varen anomenar butaca Torres Clavé. Està contrastat que, encara que  l’autoria que defensava el G.A.T.C.P.A.C dels seus dissenys  era col·lectiva, el disseny de la butaca va ser  fet per Josep Torres Clavé a partir dels cadirals populars d’Eivissa.

Fotografia: Anna Mas