“Scènes d’Intérieur” mostrarà les millors marques de l’hàbitat de disseny espanyol a París el proper 3 de desembre a partir de les 19h a l’ambaixada d’Espanya (15, avenue George-V 75008 París)

Comissariat per la revista IDEAT es recrearan escenes de la vida quotidiana en un entorn  d’hàbitat privilegiat com és  l’Ambaixada d’Espanya a París. Hi participaran les empreses Expormim, Sancal, Mabiliario Auxilar de Diseño,Abadia del Collado, Andreu World, Home Furnisinc, BD Barcelona, Inclass, Grupo Forma, Lladró, Bover, Ondarreta, Naturtex, Coordonne i Mobles 114.

Aquesta exposició organitzada per ICEX  conjuntament amb l’Oficina Econòmica i Comercial de Espanya a París promou les relacions comercials entre les empreses que hi participen i els arquitectes, professionals de la indústria, decoradors, dissenyadors d’interiors de França.

Mobles 114 tindrà ocasió de mostrar els productes més representatius del seu catàleg amb el penjador Forc dissenyat per Lagranja design, la col·lecció de cadires i taules Gràcia dissenyats  per Massana – Tremoleda i la butaca Torres Clavé 1934 que forma part de la col·lecció Classics de Mobles 114.

Les empreses que hi participen tindran l’oportunitat per poder contactar en una sessió privada  amb els prescriptors a través de reunions B2B per enfortir les relacions comercials.

Amb motiu de la donació del la taula Jujol 1920 al Museu del Disseny de Barcelona, Mobles 114 va organitzar  una conversa sobre Jujol dissenyador. Varen participar  Josep Maria Jujol (fill de l’arquitecte), Juan José Lahuerta (Director de la Càtedra Gaudí), JM Massana i JM Tremoleda (fundadors i editors de Mobles 114).

Jujol designer from Mobles 114 on Vimeo.

La directora del Museu de Disseny, Pilar Velez va destacar la importància de les reedicions de productes i la seva incorporació a la col·lecció del museu.

La taula Jujol 1920 és una reedició de probablement  l’únic exemplar d’aquesta taula que està exposada al Museu Nacional d’Art de Catalunya i que Mobles 114 a reeditat recentment.

Josep Maria Jujol va parlar de la figura del seu pare; un arquitecte i dissenyador, entre altres moltes coses. Un artista total, no prou reconegut, i que amb la reedició d’aquesta taula  volem contribuir a difondre la importància de la seva obra.

Juan José Lahuerta va emmarcar  a JM Jujol en el periode històric de finals del S. XIX i primers del S. XX en el qual Jujol  desenvolupa la seva obra. Una obra única, arriscada i moltes vegades radical, que transita en els diversos estils amb els que conviu. Lahuerta també va destacar la col·laboració de Jujol en algunes de les obres d’Antoni Gaudí defensant una autoria conjunta en les parts en que treballen. Un exemple va ser la reforma que varen iniciar a la Catedral de Palma (Mallorca). Jujol i Gaudí, tots dos amb profundes conviccions catòliques, van ser expulsats abans d’acabar el projecte degut a la incomprensió dels canonges. Eclessiàtics que no van saber apreciar una obra massa radical per l’època.

JM Massana i JM tremoleda, defensors de les reedicions de producte i objectes que mantenen vigent la seva contemporeneitat van destacar la modernaitat de la taula Jujol i els motius per els quals han considerat incorporar aquesta taula a la Col·lecció de Classics de Mobles 114.

L’ ADI-FAD, l’Associació per a l’Estudi del Moble i la  Fundació Mies van der Rohe commemoren el centenari de la Bauhaus amb un Making of on s’analitza la relació de la Bauhaus amb els referents espanyols.

L’acte es va iniciar amb una introducció a càrrec de Xema Vidal sobre  la Bauhaus. Vidal va explicar succintament i excel·lent la “idea” de la Bauhaus. El saber pedagògic de Vidal van fer molt entenedors els postulats de la modernitat, destacant que el tret més remarcable de la Bauhaus és “la idea”. Una escola amb pocs anys d’existència que transcendeix al llarg dels anys i en perdura la seva influència fins als nostres dies.

Tallers Ribas i l’empresa ROLACO varen ser els fabricants que varen produir mobles sota la influència i també amb la llicència de la Bauhaus. Ricardo Ribas i Pedro Feduchi varen ser els ponents que respectivament varen fer un recorregut històric de les trajectòries empresarials  a la ciutat de Barcelona i de Madrid. Dues capitals que es van apuntar des del principi a la modernitat que venia d’Europa.  Aquestes dues empreses van ser cabdals per a la difusió, producció i venda dels valors estètics que la l’arquitectura contemporània dels anys  30 reivindicava.

Antoni Mañach i Nina Masó varen parlar del llum G.A.T.C.P.A.C reeditat per Santa & Cole .

Mañach, filòsof i professor a l’escola ESDI va desenvolupar una versió moderna del pensament de la Bauhaus, mesclant conceptes sobre  la teoria de les revolucions artístiques i els seus autors, aparentment  contradictoris, generant un caos intens on es posava de manifest la idea de l’acció del disseny basada en la rauxa del pensament i el seny de la producció (el cap i els peus).   Nina Masó, editora de Santa & Cole va explicar el procés de reedició del llum G.A.T.C.P.A.C que Santa & Cole va incorporar al seu catàleg l’any 1995. Per a la reedició es varen basar a partir d’un llum original propietat de Raimon Torres, fill de Josep Torres Clavé; membre destacat del G.A.T.C.P.A.C.

Oriol Pibernat i Gabriel Moragas varen parlar de la cadiral  G.A.T.C.P.A.C reeditat per Mobles 114 amb el nom de Butaca Torres Clavé 1934.

Oriol Pibernat, historiador i professor a l’escola Eina va posar en context històric el G.A.T.C.P.A.C i va parlar de com els seus membres es decanten de la tendència de la modernitat de la Bauhaus i els seus dissenys amb tub d’acer cromat adaptant-se a la geografia que els hi és pròpia, el mediterrani. Pibernat va defensar la voluntat dels membres G.A.T.C.P.A.C  de signar l’autoria dels mobles que dissenyaven d’una manera col·lectiva. Una actitud, també una reivindicació política i social que duien a terme com a col·lectiu ens els àmbits de l’arquitectura i el disseny. Gabriel Moragas va exposar els antecedents i les diferents versions que hi ha de la butaca G.A.T.C.P.A.C i va explicar a partir de quin model van decidir reeditar la butaca que a l’incorporar-se a la Col·lecció de Clàssics de Mobles 114 varen anomenar butaca Torres Clavé. Està contrastat que, encara que  l’autoria que defensava el G.A.T.C.P.A.C dels seus dissenys  era col·lectiva, el disseny de la butaca va ser  fet per Josep Torres Clavé a partir dels cadirals populars d’Eivissa.

Fotografia: Anna Mas