El cicle natural de la vida, l’evolució dels objectes o les relacions de l’home amb el seu entorn són aspectes que Martín Azúa destaca als seus dissenys. Un punt de partida determinat, en part, pels seus orígens. “Al País Basc crec que tenim una relació especial amb el paisatge. En el meu cas amb un lloc determinat; una fageda a les muntanyes d’Opakua, Àlaba. Quan passejo pel bosc em sento bé, tot el que passa al meu voltant té sentit. A Barcelona, la nostàlgia em fa enyorar tot això i ho reflecteixo a alguns dels meus projectes.” 

Els teus dissenys aspiren a reproduir processos naturals? O prefereixes repensar-los i explorar un món imaginari?

Crec que hem d’aprendre molt de la natura, en ella regeix un principi d’economia, res és gratuït, fins i tot la flor més aparentment capritxosa  té una funció molt concreta. M’agradaria que els meus dissenys ajudessin a prendre consciència de la nostra pertinença a un entorn natural. Quan ets un infant la imaginació et porta a llocs desconeguts; amb l’edat la imaginació dóna pas als records.

Mirant el tamboret Luco, quins aspectes del seu disseny són d’un llenguatge universalment intel·ligible, i quins altres d’un llenguatge particular, més local?

En el bàsic els objectes de totes les cultures s’assemblen, però hi ha subtils diferències que remarquen una diversitat increïble de respostes a un mateix problema. El tamboret de tres potes és el més bàsic i estable. Luco conserva aquesta idea primària però afegeix aspectes molt contemporanis. A la seva fabricació intervenen un artesà torner i un taller que disposa de control numèric. Crec que aquest motiu és el que el fa especial. La memòria ha estat un ingredient essencial en aquest projecte.

Apreciar el valor d’un objecte comença per apreciar el material utilitzat?

Sí, el material ens transmet molt. Malauradament alguns processos industrials eliminen característiques que ens resulten molt agradables, però en el cas del Luco la fusta de faig és clara i delicada, té unes vetes molt subtils que es destaquen amb el tornejat i hem protegit la fusta amb un vernís que respecta el tacte sedós de la fusta.

La teva relació amb M114 es remunta a 2006 i a les col·leccions de butaques i tamborets Om i Flod, actualment disponibles al catàleg de M114. Com resumiries la teva relació professional amb Mobles114?

És una relació entre dissenyadors. Respecto molt el treball que JM Tremoleda i JM Massana han fet al llarg del temps a Mobles114. Sempre han tingut una línia molt funcional. Els seus productes destaquen per una bellesa discreta i un tant intemporal. Parlant amb ells no hi ha espai pel caprici, els arguments són molt importants. M’agradaria treballar amb ells: tenen les idees clares i són molt exigents.