Nuta Colors, d’inspiració arquitectònica

Marcel Breuer va dir una vegada: “M’interessen tant els detalls com l’estructura sencera”. Una forma, un punt de vista, un color. Amb aquesta filosofia va néixer la nova col·lecció del tamboret NUTA, una icona del dissenyador Lluís Pau del 1988 al qual se li han afegit quatre colors inspirats en petits extractes de grans escultures de Barcelona.

El vermell coral d’una de les ales d’Alexander Calder es transforma i s’adapta a les formes pures i lleugeres del tamboret. Igual que el verd de l’Homenatge a Picasso d’Antoni Tàpies o el negre de la sinuosa estructura de Susana Solano. També ho fa el poema visual de Joan Brossa, esmicolat en un blanc que en realitat és un gris seda.

Càlida, amable i relaxada. Aquesta nova paleta neix de la incessant dansa entre el clàssic i el nou, entre el buit i la plenitud. Uns tons serens que encaixen amb la cerca de l’atemporalitat de Mobles 114. El temps no sembla haver passat per a NUTA, igual que tampoc ho ha fet per a cap de les escultures en les quals s’inspira.

Les versions anteriors d’aquest icònic tamboret solien viure entre quatre parets (en cuines, bars, lavabos…), però ara també poden estar-se en terrasses i exteriors. Des que han sortit a impregnar-se de l’art dels carrers de Barcelona, la seva pintura està especialment preparada perquè també puguin resistir aquí a fora. El NUTA Colors de Mobles 114 és el clar exemple d’actualització d’un clàssic, de la bellesa reduïda a l’essència i de la forta influència que la cultura pot tenir en el disseny. Una peça totalment universal que neix tant de la inspiració com de la producció local.

Amb quin et quedes?

Text: Gemma Cuadrado

Imatges: Meritxell Arjalaguer

Casa Vicens

La Casa Vicens és el primer edifici projectat per Antoni Gaudí després d’haver-se llicenciat en arquitectura a Barcelona l’any 1878. La casa va ser construïda entre 1883 i 1888 al barri de Gràcia de Barcelona.

De marcat estil orientalista, s’hi pot apreciar ja un estil que Gaudí desenvolupa i evoluciona al llarg de la seva carrera. La Casa Vicens va ser un encàrrec de Manuel Vicens i Montaner, propietari d’una fabrica de ceràmica, i que havia de ser residència d’estiueig de la família.

Gaudí va dissenyar els interiors de la casa conjuntament amb artesans com l’escultor Llorenç Matamala o l’ebenista Eudald Puntí. Per a la reixa de ferro, feta a partir d’una fulla de palma, va comptar amb la participació del ferrer Joan Oñós.

En 2014 la casa va ser venuda a una entitat privada que es va ocupar de fer una reforma integral per convertir-la en casa per ser visitada pel públic. Actualment forma part de la ruta turística del modernisme a Barcelona. La reforma es va encarregar a l’estudi d’arquitectura Martínez Lapeña – Elías Torres que varen poder reconstruir, a partir de fotos antigues, elements arquitectònics desapareguts, així com també eliminar els afegits arquitectònics que no eren originals en el projecte de Gaudí.

Convertit en casa-museu, la Casa Vicens ofereix als seus visitants una cafeteria al final del jardí que permet seure tranquil·lament i admirar relaxadament una de les meravelles arquitectòniques de la ciutat de Barcelona.

Aquesta cafeteria és de construcció contemporània i Martínez Lapeña i Elías Torres s’inspiren en els colors i les formes de la casa original projectada per Gaudí. Els tamborets Nuta, dissenyats per Lluis Pau, formen part del mobiliari d’aquesta cafeteria.