Ona i la topografia del Modernisme

Hi ha alguna cosa a l’ànima de la naturalesa que ens atrapa, i és que, durant segles, l’ésser humà s’ha vist lligat al mitjà on viu. L’arquitectura no deixa de ser un fidel reflex d’això; la mà de l’ésser humà busca plasmar la seva realitat en les construccions que elabora.

El modernisme, moviment autòcton de Catalunya (coetani de l’Art Nouveau a Europa) i que atreu tantes mirades internacionals d’estima i respecte, neix precisament d’aquesta pulsió antropològica. Els artistes modernistes catalans van buscar ornamentar els carrers i edificis que projectaven, i van deixar una empremta tan especial com mediterrània que plasmava la topografia pròpia dels paisatges catalans.

En aquest aspecte, el penjador Ona és una mirada actualitzada d’aquesta topografia. Un disseny fruit del joc formal entre l’ondulació i el pla inclinat que abunda a les porteries del barri de l’Eixample, a Barcelona.

Ona és un penja-robes de paret d’estructura lineal fabricat en fusta, dissenyat el 1990 per Montse Padrós i Carles Riart per a la Casa Pedreño, a Vallvidrera, Barcelona.

_{Casa Pedreño, Barcelona.} _{Fotografia: Jordi Sarrà.}

El valor ornamental, gairebé escultòric, així com el reconeixement professional dels seus dissenyadors va fer que Mobles 114 busqués la manera de poder industrialitzar el procés de producció d’aquest penjador atemporal a fi de mantenir viva la memòria. L’Ona s’ha convertit en una de les peces més emblemàtiques del disseny català i espanyol. Reconegut internacionalment, l’Ona ha merescut els premis Delta d’Or ADI-FAD 1992 i el Grand Prix de la Critique du Meuble Contemporain 1999, i forma part de la col·lecció permanent del Museu del Disseny de Barcelona i del MoMA de Nova York.