Josep M Jujol, l’arquitecte a reivindicar
Recentment ens ha deixat Josep Maria Jujol, fill de l’arquitecte Josep Maria Jujol Gibert.
Jujol júnior, va dedicar una bona part de la seva vida a l’obra del seu pare a través de l’Arxiu Jujol, situat a Els Palleresos. També era director de l’associació Amics de Jujol i autor de nombrosos llibres sobre l’obra del seu pare.
L’any 2018 ens vam posar en contacte amb en Jujol fill per editar (reeditar?) la ‘Taula Ovalada doble’. Aquesta taula juntament amb una altra van ser mostrades en una exposició al Museu Nacional d’Art de Catalunya concebuda per l’artista Perejaume. En aquesta exposició anomenada ‘Maniobra Perejaume’ l’autor aparellava obres del propi museu amb obres d’altres artistes, fent atenció a les formes ovalades.
En l’exposició Perejaume aparellava la Taula ovalada doble amb un dibuix de Joan Miró i la Tauleta de centre ovalada amb un dibuix de Antoni Tàpies.
Va ser a partir de l’exposició que vam pensar que podríem editar la taula ‘Jujol 1920’, tal com l’hem anomenat. El model original està construït amb dos sobres ovalats sobreposats en dos plans, formant, en tres dimensions, una creu, suportats per una estructura de llistons.
La relació amb Jujol junior va ser de molta complicitat. En una de les visites a Els Pallaresos vam gravar una entrevista a l’Arxiu Jujol. En aquella entrevista Jujol fill reivindicava la figura del seu pare. Certament l’obra de Jujol no ha estat prou reconeguda. Passa moltes vegades.
Per fortuna el moviment modernista va començar a ser reivindicat a partir dels anys 60, també la desconeguda figura de Jujol en particular. Entre els que la van reivindicar hi havia l’arquitecte Oriol Bohigas que a la vegada havia estat alumne seu. Jujol va ser un col·laborador destacat de Gaudí, que li va permetre experimentar amb total llibertat. En la seva carrera posterior va experimentar amb tots els estils fins a forjar el seu propi univers creatiu allunyat del convencionalisme de la seva època.
Des de Mobles 114 també volíem participar a donar a conèixer l’obra com a dissenyador. La taula que vam triar per a la edició, i que està en el Museu Nacional d’Art de Catalunya, pel què suposem és un exemplar únic. Per la manera que està construïda, amb unions imperfectes, algunes amb una punta clavada, sense cola ni contacte entre fustes, altres en què el cargol travessa la fusta o plans inclinats que no encaixen ens fan pensar en que la taula és més un prototip que no en una peça sortida del taller d’un ebenista.
Tal vegada és una taula mig feta per un ebenista, mig feta per un bricoleur (potser Jujol mateix?). Tal vegada… El què sabem del cert és que formava part del mobiliari que l’arquitecte tenia a casa seva, a la Rambla Catalunya de Barcelona. El seu fill en dona testimoni a través dels seus records. Explica que la tenien davant d’una vidriera amb un parell de gerros, un a cada sobre. De vegades amb flors, de vegades sense.
Una de les maneres de reivindicar Jujol és mostrar-ne l’obra. Jujol va ser arquitecte, però també dibuixava, pintava, esculpia i dissenyava. Al mercat, abans de la nostre reedició, només hi havia l’ampolla de vidre Casa de Família editada per BD Barcelona Design.
La taula Jujol 1920 (nom que vàrem triar amb la intenció de què el nom Jujol sigui més conegut) és el primer disseny de mobiliari que hi ha en el mercat i forma part del catàleg Classic de Mobles114
L’obra i l’arxiu de l’arquitecte està repartit entre el COAC el MNAC i l’Arxiu Jujol.
Fotografias del Arxiu Jujol de Meritxell Arjalaguer
