Josep Maria Jujol (1879-1949) va ser arquitecte, dibuixant, dissenyador i pintor modernista català. Deixeble de Antoni Maria Gallissà i Lluís Domènech i Montaner, acabà els estudis d’arquitectura l’any 1906. Va ser també catedràtic a l’Escola Superior d’Arquitectura de Barcelona.
Col·laborador d’Antoni Gaudí, va participar en la seva obra amb personalitat pròpia. L’arquitecte Gaudí li va confiar la projecció de part de les seves obres amb absoluta llibertat creativa.
A partir de 1904 col·labora amb Gaudí en el disseny de la façana principal de la casa Batlló o en les baranes de forja i alguns dels sostres de guix de la casa Milà (coneguda popularment com ‘La Pedrera’), entre d’altres obres.
L’obra de Jujol és inclassificable; Va participar de moviments artístics com el surrealisme o el dadaisme i de la utilització de llenguatges abstractes o informalistes. De les obres arquitectòniques de Jujol destaquem el Teatre Metropol (1908), Tarragona; la reforma de la Casa Bofarull (1913 – 1931), Els Pallaresos, Tarragona; la Torre de la Creu (1913 – 1916), Sant Joan Despí, Barcelona o l’Església de Vistabella (1918), La Secuita, Tarragona.
De la col·laboració amb Gaudí destaquem la Casa Batlló (1904 – 1906), Barcelona, la façana principal i mobiliari; la Casa Milà (La Pedrera) (1906 – 1910), Barcelona, les baranes dels balcons i sostres de guix; el Park Güell ( 1900 – 1914), Barcelona, el banc de trencadís i sostres de la sala hipòstila o a la Catedral de Mallorca (1909 – 1910), Palma de Mallorca, les pintures del cadirat gòtic del cor i revestiments dels murs de l’absis.
Montse Padrós, Badalona, 1952.
És dissenyadora industrial i interiorista formada a l’Escola de Disseny Elisava i a l’Escola d’Arts i Oficis de Barcelona. Després de treballar per a l’estudi d’arquitectura MBM arquitectes (Martorell-Bohigas-Mackay), l’estudi de Joaquim Prats i per AD Associate Designers treballa pel seu compte des de 1991.
Montse Padrós entén el disseny com un exercici d’observació i reflexió que permet conjugar i ordenar les necessitats del producte d’una manera funcional i formal de manera que forma i funció en resulti obvia.
Entre els seus dissenys cal destacar el penjador Ona dissenyat juntament amb Carles Riart que produeix Mobles 114 i va ser premiat per Delta d’Or ADI_FAD 1992.
Lluís Pau, Castellfollit de la Roca, 1950.
Dissenyador industrial i dissenyador d’interiors s’incorpora a l’estudi d’arquitectura MBM (Martorell-Bohigas-Mackay) l’any 1973. A partir de l’any 1978 es fa càrrec de l’estudi IDP on desenvolupa els seu projectes d’exposicions, museus, espais efímers, biblioteques, escenografies o senyalització. Combina la seva activitat de dissenyador amb la docència a l’escola Eina i la publicació d’articles, conferències i llibres.
Les peces dissenyades per Lluís Pau destaquen pel seu minimalisme i racionalisme, l’origen del qual s’ha de buscar en els orígens de l’estètica iniciada per la Bauhaus. L’Estudi IDP ha estat guardonat per molts premis entre els que destaquen: el Moble Abac, el tamboret Nuta o la jardinera Nuflo (Selecció Delta ADI-FAD); Presentació de Canal+ a Barcelona (Premi FAD ’90 y Gran premi FAD ’90); Gala dels Premis ADGFAD ’92 (Laus plata ’93 y Premio FAD ’93); Exposició “Gaudí. La busca de la Forma” (Premi FAD ’03); Estació de Metro Liceu de Barcelona (Projecte guanyador ‘05) entre molts d’altres.
Josep Torres Clavé, Barcelona 1906 – Els Omellons 1939.
Arquitecte, urbanista dissenyador i pedagog. Membre fundador del GATPAC (Grup d’Artistes i Tècnics Espanyols per al Progrés de la Arquitectura Contemporània) i introductor destacat de l’arquitectura racionalista al nostre país. Va iniciar la seva carrera d’arquitecte al costat de Josep Lluís Sert i Antoni Bonet Castellana. Precisament amb Josep Lluís Sert i Joan Baptista Subirana va edificar algunes de les obres més importants del racionalisme català, com la Ciutat de Repós i Vacances de Castelldefels (1932) o el Dispensari General Antituberculós a la ciutat de Barcelona (1936).
Va dirigir la revista AC (A. C. Documentos de Actividad Contemporánea), des d’on va introduir artistes com Le Corbusier, Walter Gropius, Mies van der Rohe, Erich Mendelsohn, Van Doesburg, Neutra, Lubetkin, Joan Miró o Pablo Picasso; una tasca de difusió sobre arquitectura, disseny i art contemporani en una societat que volia modernitzar-se i que competia amb la contemporaneïtat europea de primer nivell.
En la seva curta carrera com a dissenyador va deixar una empremta breu però contundent. Va dissenyar cadires, taules i llums, entre altres peces de mobiliari, entre les que destaca la butaca Torres Clavé, reeditada per Mobles 114.
Josep Torres Clavé va morir a l’edat de 33 anys durant la Guerra Civil Espanyola.
Gerard Moliná, La seu d’Urgell, 1977.
Dissenyador industrial la seva obra destaca per una proposta fonamentalment conceptual i artística, desenvolupant idees, productes i experiències. Molt lligat a la naturalesa, Moliné treballa en la constant observació i vivència de l’entorn on treballa. La seva obra no és la transformació o la utilització de la naturalesa per fer-ne propostes sinó precisament tot el contrari, utilitza de forma conscient els processos naturals per a l’exploració i el diàleg entre la persona i l’entorn.
El 2003 funda juntament amb Martín Azúa l’estudi azúamoliné i posteriorment, l’any 2008 funda l’estudi gerardmoliné on ha desenvolupat la major part de la seva obra.
Entre altres premis i distincions ha rebut la medalla ADI FAD 2002 , el Premi Expohogar Regalo 2005, Top Nominated INDEX 2005, Expohogar Regalo 2006 i DELTA Plata 2007.
Germán Rodríguez Arias, Barcelona, 1902 – 1987.
Arquitecte i dissenyador català va ser introductor juntament amb Josep Lluís Sert, Josep Torres Clavé, Sixt Illescas i Ricardo de Churruca, entre d’altres, del racionalisme arquitectònic a Catalunya i soci fundador del GATCPAC. Els edificis projectats per l’arquitecte a la ciutat de Barcelona formen part del patrimoni de l’arquitectura racionalista universal.
En el seu exili a Mèxic i després a Xile va centrar la seva activitat al disseny d’interiors i de mobiliari; cal destacar la relació de Rodríguez Arias amb el poeta xilè Pablo Neruda amb qui van forjar una estreta relació que va propiciar que fos l’arquitecte de les diferents cases que Neruda edificà al llarg de la seva vida a Xile. Juntament amb Cristián Aguadé i Claudi Tarragó funda l’empresa Muebles Sur que esdevindrà una de les fabriques de mobles més importants del país. L’any 1957, retorna al seu país natal on s’instal·la a Eivissa, i on retroba els seus companys Sert, Prats i Illescas. A Eivissa serà arquitecte municipal compaginant la seva activitat com arquitecte on projecta principalment hotels i vivenda privada, entre les que destaca la seva pròpia casa a Portinatx.
Lagranja Design és un estudi de disseny creat l’any 2002 per Gerard Sanmartí i Gabriele Schiavon a la ciutat de Barcelona.
Dissenyen productes i arquitectura d’interiors amb abast internacional. Els seus treballs són recognoscibles per la claredat de les formes; darrere cada producte s’hi amaga una història vital, i el disseny és sempre amable i proper a les persones. Molts dels seus projectes són el resultat del treball d’una idea precisa que es relaciona directament o indirectament amb el producte, i molt sovint ens sorprenen per l’enginy de la solució que en resulta.
Al llarg dels anys, Lagranja ha consolidat un equip de professionals de diversos camps, com el disseny de producte, el grafisme o l’interiorisme, amb una identitat que és el fil conductor dels diferents projectes que han dut a terme per a destacades firmes de disseny, entre les quals Foscarini, Poltrona Frau i Santa & Cole.
Gerard Sanmartí, Barcelona 1974.
Graduat en disseny a Elisava i Bachelor of Arts with Honours a Southampton.
Gabriele Schiavon, Pàdua, 1973.
Estudis d’arquitectura per la Universitat de Venècia.
André Ricard, Barcelona, 1929.
Pioner del disseny industrial espanyol. Ha estat president de la ADI-FAD, President Fundador de la ADP o membre de la Facultat del Centre d’Art (Suïssa) entre altres.
Autor de reconeixament internacional, ha dissenyat envasos, utensilis domèstics, aparells d’il·luminació, electrodomèstics i peces de mobiliari que ja formen part del paisatge domèstic quotidià. De les seves obres més conegudes destaquen el disseny del cendrer Copenhaguen editat per Mobles 114 o la torxa Olímpica per als Jocs Olímpics 1992 a Barcelona.
Aplicant el mètode de l’anàlisi lògic aconsegueix “la integració harmoniosa de la forma més bella i de les exigències de la funció” en un estil de disseny que és clàssic perquè es perdurable i no deixa de ser actual.
André Ricard ha estat reconegut amb Premio Nacional de Diseño de España, la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Cataluña, l’Ordre Olímpica del Comitè Olímpic Internacional, la Medalla d’Oro al Mèrit Artístic de la ciutat de Barcelona , és també Chevalier des Arts et des Lettres and Chevalier of the Légion d’ Honneur de França.
Carles Riart, Barcelona, 1944.
És un dissenyador inclassificable, després de la seva formació a l’Escola Eina i molt interessat pel coneixement constructiu dels mobles treballa frec a frec amb un taller d’ebenisteria on desenvolupa una part de la seva obra. Podríem dir que Carles Riart és més un “moblista” que un dissenyador en el sentit més habitual de la paraula. El seu treball parteix del coneixement constructiu i de l’artesania per dissenyar mobles que contenen tradició i modernitat a la vegada. Destaca també la seva faceta en el disseny d’interiors tant per pel·lícules com en espais de restauració, oficines, botigues o cases particulars, on l’estil i personalitat pròpies en són el segell que les identifica.
Als inicis de la seva carrera crea, l’any 1969 juntament amb el cineasta Bigas Luna, l’estudi d’interiorisme i botiga Gris a la ciutat de Barcelona. Posteriorment crea l’estudi taller Diputació 1974 precursor de les editores de disseny que s’auto-produeixen.
La relació de Mobles 114 amb Carles Riart fa que a l’any 1976 es faci una exposició dels seus mobles i s’editi el catàleg “1ª Colección de muebles especiales”; l’any 1992 Riart torna a col·laborar juntament amb Mobles 114 en l’exposició “<<Útils>> colección de muebles de Carlos Riart Llop“ Posteriorment la seva obra es mostrarà en diverses ocasions en altres exposicions com “Objetos Perdidos”, 1996 o la sèrie dissenyada per a Josep Carreras (1996-2000) en col·laboració amb Pepe Cortés.
Ha estat guardonat amb el premi Furniture Contemporary Resources Council (Nova York, 1983), Premi Europeu Top-Ten (Colònia, 1994), Grand Prix de la Presse Internationale (París, 1994), i el Premio Nacional de Diseño 2011 a part de nombrosos premis Delta entre els que destaca el Delta d’Or per penjador ONA dissenyat juntament amb Montse Padrós l’any 1992.
Javier Mariscal, València 1950.
Ha desenvolupat la seva carrera a Barcelona i l’ha projectat a nivell internacional amb un llenguatge propi sense complexos, impregnat de mediterraneïtat i cromatisme. Mariscal és un creador d’imatges en tots els suports i disciplines que, des d’una mirada innocent, s’arrisca per provocar-nos sempre i no deixar-nos indiferents.
La seva obra conjuga i entrellaça les diferents disciplines en les que treballa; per això el mobiliari que dissenya Mariscal sempre té un impacte visual sorprenent on destaca una lectura gràfica que es mescla amb l’objecte i que no deixa indiferent ningú.
De la seva trajectòria cal destacar mobles que s’han transformat en icones del disseny, un gran nombre d’exposicions, la creació del Cobi, mascota dels JJOO de Barcelona 1992 o la pel·lícula d’animació “Chico & Rita” de Fernando Trueba.
Ha estat guardonat amb el Premio Nacional de Diseño 1999 i el Premi Nacional de Cultura 2011, i reconegut com a Membre Honorari de la Royal Design Industry. També ha rebut diverses Seleccions i Premis Laus i Delta AdiFad.
Jorge Pensi, Buenos Aires 1946.
Dissenyador argentí resident a Barcelona, funda Jorge Pensi Design Studio l’any 1987 després de formar part del Grup Berenguer, integrat per Norberto Chaves, Oriol Pibernat i Alberto Lievore, i de col·laborar amb aquest últim fins a l’any 1984.
Caracteritzats per un treball rigorós, els seus dissenys destaquen pel caràcter intemporal i el minimalisme de les formes, amb les que sempre, més enllà de la funció, transmet emocions; d’aquesta manera, la seva obra aporta bellesa i sensibilitat poètica. Alguns dels seus productes, com la cadira Toledo (1988), són icones del disseny reconegudes internacionalment.
Jorge Pensi és professor de disseny a les escoles Eina i Elisava de Barcelona.
Els seus dissenys formen part de les més prestigioses col·leccions de mobiliari a diversos museus del món, entre els que destaca el Vitra Design Museum.
L’any 1997 li va ser atorgat el Premio Nacional de Diseño
Eugeni Quitllet, Eivissa 1972.
Va estudiar a Barcelona i va iniciar la trajectòria internacional al costat de Philippe Starck, amb qui firma conjuntament alguns dels dissenys més icònics. En aquest camí, ha cultivat la seva gran curiositat i les ganes de superació juntament amb firmes d’abast mundial. El 2011 torna a Barcelona i funda el seu propi estudi.
Eugeni Quitllet està dotat d’una capacitat creadora que sempre sorprèn i d’una expressivitat brillant. Els seus dissenys resisteixen les modes passatgeres, tenen un estil propi on tot és icònic i veritable alhora.
L’han descrit com renovador, buscador infatigable i amant de la tecnologia. Ell mateix es defineix com un “disomiador” que segueix un procés instintiu. Per a ell, el disseny ha de ser excepcional; cada objecte, un desafiament, una mirada curiosa a l’interior de la matèria per saber quines formes possibles s’hi amaguen.
Martín Azúa, Vitòria 1965.
Dissenyador basc, realitza el seu treball a la ciutat de Barcelona, on compagina la docència, el disseny de producte i el disseny d’espais d’interior i instal·lacions efímeres. Molt compromès amb el medi ambient i la societat, el seu treball es fonamenta, d’una banda, en l’abstracció i, de l’altra, en l’experimentació. El resultat és un discurs coherent, tant en les propostes més conceptuals com en els objectes d’ús quotidià.
Molt interessat en “el saber fer” de la tradició i l’artesania, ha treballat de ben a prop amb molts artesans per crear objectes de bellesa indiscutible i on el disseny i la tradició s’integren amb fermesa per demostrar el compromís amb la societat i la cultura material i tecnològica.
Entre els seus projectes més coneguts destaca “Casa Básica” que des de 2007 forma part de la col·lecció permanent del MOMA de New York, les medalles dels campionats del món de Natació Barcelona 2003, y el disseny de l’Exposició SED per a la Expo de Saragossa 2008.
Premio Ciudad de Barcelona 2000, Premio Delta de Plata 2007, Premio FAD de Arquitectura / Efímeros 2008, Premio Design Plus 2009, Premio Interiorismo Plus 2009, Premio AD mejor diseñador del año 2010, Premio Delta de Plata 2011.
Miguel Milá Sagnier, Barcelona, 1931.
Miguel Milá, que va iniciar la carrera a finals dels anys 50, es considera ell mateix un dissenyador preindustrial. Juntament amb André Ricard, Antoni de Moragas, Oriol Bohigas i Rafael Marquina entre d’altres, va ser cofundador de l’associació ADI FAD, creada per promoure i difondre el disseny industrial tant en l’àmbit nacional com en l’internacional.
La seva tasca com a dissenyador d’interiors al despatx de Federico Correa i Alfonso Milá destaca, d’una manera molt remarcable, per la capacitat de transmetre confort i elegància als espais que crea. Els seus dissenys són el resultat d’un treball acurat i aparentment senzill que ha fet que molts dels seus productes siguin reconeguts com a icones del disseny industrial del nostre país.
Ha estat guardonat amb la primera edició del Premio Nacional de Diseño 1987, Compasso d’Oro i Medalla de Oro al Mérito en las Bellas Artes 2016.
Joan Gaspar, Barcelona, 1966.
Dissenyador industrial, s’inicià als anys 80 al costat de Lluís Porqueres en el disseny de làmpares. A llarg de la seva carrera Joan Gaspar ha treballat principalment en el disseny d’il·luminació on destaca per solucions tècniques elementals i intel·ligents que aconsegueixen resultats brillants, d’una manera pausada, que fan que els seus dissenys siguin útils i amb un caràcter marcadament intemporal.
La seva passió pel disseny i un coneixement profund de les tècniques productives formen part essencial de la seva manera de treballar i els seus llums tenen la voluntat de passar inadvertits “fins i tot quan s’encenen el seu objectiu es proporcionar benestar i calidesa”.
A part del disseny compagina la seva feina amb la docència a l’Escola Eina en l’assignatura de Projectes i la direcció creativa de l’empresa Marset. Al llarg de la seva carrera ha rebut diversos premis Delta dels que en destaca el llum Atlas l’any 2001 o pel llum Neón de Luz l’any 2005.
“Per al dissenyador, es necessita la col·laboració del productor i dissenyador perquè un producte sigui de qualitat”
Joan Gaspar
“Un bon disseny és aquell que intenta ser senzill, sense estridències ni espectacularitat, tenint en compte que els objectes s’han de valorar en la mesura que demostren que són efectius en el seu ús, una valoració que esdevé lentament, però que fa que el producte sigui apreciat al llarg del temps”
Joan Gaspar
Álvaro Siza, Matosinhos (Portugal), 1933.
Arquitecte de reconegut prestigi internacional, projecte les seves primeres obres a Portugal on ja destaca per l’elegant i respectuosa integració d’arquitectura i paisatge. Les piscinas de Marés a Leça de Palmeira o el restaurant Da Boa Nova en són un bon exemple.
Siza projecte una arquitectura sense artificis, mínima i eficient, que transmet una emoció de recolliment; una arquitectura que ha estat construïda a molts països del món conservant sempre aquesta emoció. Ha estat distingit amb multitud de premis d’arquitectura entre els que destaquen el Premi Mies Van der Rohe 1988 o el Premi Premio Pritzker 1992.
“La relación entre naturaleza y construcción es decisiva en arquitectura. Esta relación, fuente permanente de cualquier proyecto, es para mi una especie de obsesión; siempre fue determinante en el curso de la historia y, a pesar de ello, hoy tiende hacia una extinción progresiva.”
Alvaro Siza Vieira
Antoni Arola, Tarragona, 1960.
Compagina el disseny, l’experimentació artística i la investigació lumínica. Ha desenvolupat el seu treball en els àmbits de la il·luminació, el mobiliari, projectes d’interiorisme i exposicions.Amb un destacada mirada, els seus treballs són el resultat d’una contínua recerca de la bellesa, amb una aposta molt personal que proposa, amb força, un treball honest i de línies clares.
Ha participat en exposicions individuals i col·lectives a Barcelona, Nova York, Milà, Londres, Tòquio o Mèxic, entre d’altres.
Premi Delta de Plata el 1999, 2001 i 2012, Premi Nacional de Disseny en 2003 i Premi I-Plus 2009 (millor il·luminació), entre molts d’altres.
JM Massana, Barcelona, 1947
JM Tremoleda, Barcelona, 1946.
Pioners del disseny industrial a Barcelona, ambdós es graduen a l’Escola Massana a la primera promoció d’aquesta disciplina l’any 1969. JM Massana i JM Tremoleda creen juntament amb Jordi Domènech i Francesc Miravitlles “Equip de disseny” l’any 1968. L’any 1973 funden, juntament amb Mariano Ferrer, Mobles 114, una botiga de mobles i estudi d’interiorisme, on no només creen els seus primers dissenys sinó que també promouen l’obra dissenyadors com Carles Riart, en uns anys en què s’anunciaven canvis socials i culturals en els quals el disseny també hi tenia un paper a desenvolupar.
Resultat del seu compromís en els valors estètics de la modernitat i la promoció del disseny, Mobles 114 es converteix en una de les editores de mobles de referència del país i editen un catàleg de mobiliari contemporani i coherent que emfatitza els valors humanístics que formen part de la seva identitat. Més enllà de l’indiscutible tasca com a editors a Mobles 114 Massana – Tremoleda dissenyen molts dels mobles de la col·lecció. El seu treball destaca per la importància en la funcionalitat de l’objecte, allunyant-se d’exercicis formalistes on l’honestedat esdevé primordial i l’estètica conseqüència.
Molts dels seus dissenys segueixen formant part del catàleg de Mobles 114 per la seva intemporalitat i llarga permanència al mercat; són mobles que lluny de tendències passatgeres mantenen la seva actualitat i vigència.
La seva tasca com a editors i empresaris de la marca Mobles 114 va merèixer el reconeixement del jurat del Premio Nacional 2001 “per la perseverança i coherència demostrada al llarg dels anys, reflectida en la qualitat dels seus productes”.