Una taula, una masia i un quadre. Tarragona, Sant Joan Despí i Figueres. Modernisme i surrealisme junts encarnen l’essència avantguardista de la Catalunya de principis de segle que va confluir en una Barcelona d’entreguerres intensa, bohèmia i combativa.

Catalunya és un lloc fascinant per molts motius, però destaca, sense cap dubte, per la seva rica història social i cultural, pels moviments artístics que van repercutir en l’arquitectura i el disseny de les seves ciutats, salons i edificis, i per ser un gresol necessari per a l’auge del modernisme i les avantguardes.

Quan apreciem aquesta composició de la taula Jujol, és inevitable que ressoni amb força tot l’eco de la història. Què podria tenir en comú aquesta estilitzada taula auxiliar, dissenyada per Josep Maria Jujol el 1920, amb la masia de Can Negre, que ell mateix va reformar el 1930, i el quadre Les Temptacions de Sant Antoni, de Salvador Dalí?

L’abast de la comparació és inclassificable; en molts aspectes, Jujol va participar de manera activa de certs moviments d’avantguarda, com bé reflecteix el disseny de Can Negre. Les seves formes ondulades, els símbols religiosos i els colors sorprenents ens insinuen un ric món interior de l’arquitecte i una visió onírica de la realitat, pròxima al moviment surrealista que impregna tota l’obra de Dalí, però particularment a aquest meravellós quadre que va pintar el 1946 i que ara forma part del Museu Real de Belles arts de Brussel·les. 

Només cal fixar-s’hi per veure que les potes dels elefants aguanten una carrossa amb aires de basílica parisenca, de la mateixa manera que les potes de la taula Jujol aguanten la seva estructura en la composició de la nostra fotografia, que al seu torn nosaltres traslladem a la façana de Can Negre i a les seves columnes, que presenten una concomitància amb el món dalinià que ens evoca de manera irrevocable l’essència de la nostra història.

Imatges: Can Negre de Joan Palau, Mesa Jujol de Meritxell Arjalaguer.