Josep Maria Jujol (1879-1949) va ser arquitecte, dibuixant, dissenyador i pintor modernista català. Deixeble de Antoni Maria Gallissà i Lluís Domènech i Montaner, acabà els estudis d’arquitectura l’any 1906. Va ser també catedràtic a l’Escola Superior d’Arquitectura de Barcelona.

 

Col·laborador d’Antoni Gaudí, va participar en la seva obra amb personalitat pròpia. L’arquitecte Gaudí li va confiar la projecció de part de les seves obres amb absoluta llibertat creativa.

 

A partir de 1904 col·labora amb Gaudí en el disseny de la façana principal de la casa Batlló o en les baranes de forja i alguns dels sostres de guix de la casa Milà (coneguda popularment com ‘La Pedrera’), entre d’altres obres.

 

L’obra de Jujol és inclassificable; Va participar de moviments artístics com el surrealisme o el dadaisme i de la utilització de llenguatges abstractes o informalistes. De les obres arquitectòniques de Jujol destaquem el Teatre Metropol (1908), Tarragona; la reforma de la Casa Bofarull (1913 – 1931), Els Pallaresos, Tarragona; la Torre de la Creu (1913 – 1916), Sant Joan Despí, Barcelona o l’Església de Vistabella (1918), La Secuita, Tarragona.

 

De la col·laboració amb Gaudí destaquem la Casa Batlló (1904 – 1906), Barcelona, la façana principal i mobiliari; la Casa Milà (La Pedrera) (1906 – 1910), Barcelona, les baranes dels balcons i sostres de guix; el Park Güell ( 1900 – 1914), Barcelona, el banc de trencadís i sostres de la sala hipòstila o a la Catedral de Mallorca (1909 – 1910), Palma de Mallorca, les pintures del cadirat gòtic del cor i revestiments dels murs de l’absis.

Carles Riart, Barcelona, 1944.

 

És un dissenyador inclassificable, després de la seva formació a l’Escola Eina i molt interessat pel coneixement constructiu dels mobles treballa frec a frec amb un taller d’ebenisteria on desenvolupa una part de la seva obra. Podríem dir que Carles Riart és més un “moblista” que un dissenyador en el sentit més habitual de la paraula. El seu treball parteix del coneixement constructiu  i de l’artesania per dissenyar   mobles que contenen tradició i modernitat a la vegada. Destaca també la seva faceta en el disseny d’interiors tant per pel·lícules com en espais de restauració, oficines, botigues o cases particulars, on l’estil i personalitat pròpies en són el segell que les identifica.

 

Als inicis de la seva carrera crea, l’any 1969 juntament amb el cineasta Bigas Luna, l’estudi d’interiorisme i botiga Gris a la ciutat de Barcelona. Posteriorment crea l’estudi taller Diputació 1974 precursor de les editores de disseny que s’auto-produeixen.
La relació de Mobles 114 amb Carles Riart fa que a l’any 1976 es faci una exposició dels seus mobles i s’editi el catàleg “1ª Colección de muebles especiales”;  l’any 1992  Riart torna a col·laborar  juntament amb Mobles 114 en l’exposició “<<Útils>> colección de muebles de Carlos Riart Llop“ Posteriorment la seva obra es mostrarà en diverses ocasions en altres exposicions com “Objetos Perdidos”, 1996 o la sèrie dissenyada per a Josep Carreras (1996-2000) en col·laboració amb Pepe Cortés.

 

Ha estat guardonat amb el premi Furniture Contemporary Resources Council (Nova York, 1983), Premi Europeu Top-Ten (Colònia, 1994), Grand Prix de la Presse Internationale (París, 1994), i el Premio Nacional de Diseño 2011 a part de nombrosos premis Delta entre els que destaca el Delta d’Or per penjador ONA dissenyat  juntament amb Montse Padrós l’any 1992.

Montse Padrós, Badalona, 1952.

 

És dissenyadora industrial i interiorista formada a l’Escola de Disseny Elisava i a l’Escola d’Arts i Oficis de Barcelona. Després de treballar per a l’estudi d’arquitectura MBM arquitectes (Martorell-Bohigas-Mackay), l’estudi de Joaquim Prats i per AD Associate Designers treballa pel seu compte des de 1991.

 

Montse Padrós entén el disseny com un exercici d’observació i reflexió que permet conjugar i ordenar les necessitats del producte d’una manera funcional i formal de manera que forma i funció en resulti obvia.

 

Entre els seus dissenys cal destacar el penjador Ona dissenyat juntament amb Carles Riart que produeix Mobles 114 i va ser premiat per Delta d’Or ADI_FAD 1992.

Germán Rodríguez Arias, Barcelona, 1902 – 1987.

 

Arquitecte i dissenyador català va ser introductor juntament amb Josep Lluís Sert, Josep Torres Clavé, Sixt Illescas i Ricardo de Churruca, entre d’altres, del racionalisme arquitectònic a Catalunya i soci fundador del GATCPAC. Els edificis projectats per l’arquitecte a la ciutat de Barcelona formen part del patrimoni de l’arquitectura racionalista universal.

 

En el seu exili a Mèxic i després a Xile va centrar la seva activitat al disseny d’interiors i de mobiliari; cal destacar la relació de Rodríguez Arias amb el poeta xilè Pablo Neruda amb qui van forjar una estreta relació que va propiciar que fos l’arquitecte de les diferents cases que Neruda edificà al llarg de la seva vida a Xile. Juntament amb Cristián Aguadé i Claudi Tarragó funda l’empresa Muebles Sur que esdevindrà una  de les fabriques de mobles més importants del país. L’any 1957, retorna al seu país natal on s’instal·la a Eivissa, i on retroba els seus companys Sert, Prats i Illescas. A Eivissa serà arquitecte municipal compaginant la seva activitat com arquitecte on projecta principalment hotels i vivenda privada, entre les que destaca la seva pròpia casa a Portinatx.

André Ricard, Barcelona, 1929.

 

Pioner del disseny industrial espanyol. Ha estat president de la ADI-FAD, President Fundador de la ADP o membre de la Facultat del Centre d’Art (Suïssa) entre altres.

 

Autor de reconeixament internacional, ha dissenyat envasos, utensilis domèstics, aparells d’il·luminació, electrodomèstics i peces de mobiliari que ja formen part del paisatge domèstic quotidià.  De les seves obres més conegudes destaquen el disseny del cendrer Copenhaguen editat per Mobles 114 o la torxa Olímpica per als Jocs Olímpics 1992 a  Barcelona.

 

Aplicant el mètode de l’anàlisi lògic aconsegueix “la integració harmoniosa de la forma més bella i de les exigències de la funció” en un estil de disseny que és clàssic perquè es perdurable i no deixa de ser actual.

 

André Ricard ha estat reconegut amb  Premio Nacional de Diseño de España, la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Cataluña, l’Ordre Olímpica del Comitè Olímpic Internacional, la Medalla d’Oro al Mèrit Artístic de la ciutat de Barcelona , és també  Chevalier  des Arts et des Lettres and Chevalier of the Légion d’ Honneur de  França.

Miguel Milá Sagnier, Barcelona (1931-2024)

 

Miguel Milá,  que va iniciar la carrera a finals dels anys 50, es considera ell mateix un dissenyador preindustrial. Juntament amb André Ricard, Antoni de Moragas, Oriol Bohigas i Rafael Marquina entre d’altres, va ser cofundador de l’associació ADI FAD, creada per promoure i difondre el disseny industrial tant en l’àmbit nacional com en l’internacional.

 

La seva tasca com a dissenyador d’interiors al despatx de Federico Correa i Alfonso Milá destaca, d’una manera molt remarcable, per la capacitat de transmetre confort i elegància als espais que crea. Els seus dissenys són el resultat d’un treball acurat i aparentment senzill que ha fet que molts dels seus productes siguin reconeguts com a icones del disseny industrial del nostre país.

 

Ha estat guardonat amb la primera edició del Premio Nacional de Diseño 1987, Compasso d’Oro i Medalla de Oro al Mérito en las Bellas Artes 2016.

JM Massana, Barcelona, 1947
JM Tremoleda, Barcelona, 1946.

 

Pioners del disseny industrial a Barcelona, ambdós es graduen a l’Escola Massana a la primera promoció d’aquesta disciplina l’any 1969. JM Massana i JM Tremoleda creen juntament amb Jordi Domènech i Francesc Miravitlles “Equip de disseny” l’any 1968. L’any 1973 funden, juntament amb Mariano Ferrer, Mobles 114, una botiga de mobles i  estudi d’interiorisme, on no només creen els seus primers dissenys sinó que també promouen l’obra dissenyadors com Carles Riart, en uns anys en què s’anunciaven canvis socials i culturals en els quals el disseny també hi tenia un paper a desenvolupar.

 

Resultat del seu compromís en els valors estètics de la modernitat i la promoció del disseny, Mobles 114 es converteix en una de les editores de mobles de referència del país i editen un catàleg de mobiliari contemporani i coherent que emfatitza els valors humanístics que formen part de la seva identitat. Més enllà de l’indiscutible tasca com a editors a Mobles 114 Massana – Tremoleda dissenyen molts dels mobles de la col·lecció. El seu treball destaca per la importància en la funcionalitat de l’objecte, allunyant-se d’exercicis formalistes on l’honestedat esdevé primordial i l’estètica conseqüència.
Molts dels seus dissenys segueixen formant part del catàleg de Mobles 114 per la seva intemporalitat i llarga permanència al mercat; són mobles que lluny de tendències passatgeres mantenen la seva actualitat i vigència.

 

La seva tasca com a editors i empresaris de la marca Mobles 114 va merèixer el reconeixement del jurat del Premio Nacional 2001 “per la perseverança i coherència demostrada al llarg dels anys, reflectida en la qualitat dels seus productes”.

Álvaro Siza, Matosinhos (Portugal), 1933.

 

Arquitecte  de reconegut prestigi internacional, projecte les seves primeres obres a Portugal on ja destaca per l’elegant i respectuosa integració d’arquitectura i  paisatge. Les  piscinas de Marés a Leça de Palmeira o el restaurant Da Boa Nova en són un bon exemple.

 

Siza projecte una arquitectura sense artificis, mínima i eficient, que transmet una emoció de recolliment; una arquitectura que ha estat construïda a molts països del món conservant sempre aquesta emoció. Ha estat distingit amb multitud de premis d’arquitectura entre els que destaquen el Premi Mies Van der Rohe 1988 o el Premi Premio Pritzker  1992.

 

“La relación entre naturaleza y construcción es decisiva en arquitectura. Esta relación, fuente permanente de cualquier proyecto, es para mi una especie de obsesión; siempre fue determinante en el curso de la historia y, a pesar de ello, hoy tiende hacia una extinción progresiva.”
Alvaro Siza Vieira